Primer es va construir la planta baixa, el 1914 es va aixecar el primer pis i el 1919 s’hi van afegir dues plantes més per a habitatges de lloguer, obra de Josep M. Miró i Guibernau, després de la mort d’Oms. L’edifici original és d’estil entre modernista i historicista auster, típic de la primera etapa d’Oms, i la remunta de 1919 va mantenir el mateix estil amb poques variants. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, entresol, tres pisos i àtic. La façana és de composició unitària i simètrica, amb un cos central lleugerament avançat, que té una tribuna al primer pis, amb columnes primes de capitell floral i arcs plans, un balcó al segon i un finestral amb quatre obertures al tercer pis. Sobre el cos de la tribuna, la façana es corona amb un capcer i, al darrere, n’hi ha un altre que correspon a la caixa d’escala. A banda i banda de la façana hi ha dues obertures per pis que són balcons correguts al primer i al tercer i individuals al segon pis, tots amb barana de ferro decorada amb motius geomètrics. Els principals elements decoratius són: un medalló amb el Sagrat Cor al mig del capcer, a sota hi ha un rosetó en forma de flor, sobre les obertures hi ha guardapols acabats amb motius vegetals, com els dels capitells de la tribuna i els de la porta principal, resolta amb arc rebaixat. L’estructura interna és de columnes de fosa i revoltons amb bigues metàl·liques. La coberta és composta, de pati i teulada. El catàleg de Manresa protegeix parcialment l’edifici, la volumetria i l’aspecte exterior, i els espais comuns de l'interior, per la importància històrica i artística, tant per la voluntat de deixar una empremta senyorial com per l’ús dels elements decoratius modernistes i historicistes. L’edifici forma part del front edificatori típic del Passeig, que està protegit com a paisatge. El propietari, Antoni Puig i Font, originari de Monistrol de Calders, va dividir la parcel·la en dues finques, aquesta i una que té façana al carrer Guimerà. Ha estat conegut com el Gran Lice, un popular establiment de restauració que ocupava la planta baixa i el primer pis. Des de fa més de vint anys hi ha botigues de mobles i decoració.
PER SABER-NE MÉS:
Immaculada Bover; Anton M. Baraut, “L’arquitectura fins al moviment modern”, a
Història de la ciutat de de Manresa (1900-1950), vol. 3, Ed. Caixa de Manresa, 1991.
Raquel Lacuesta (amb la col·laboració de Francesc Balañà i Lluís Cuspinera):
Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte. La consolidació del modernisme terra endins. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Manresa, 2009.
DOCUMENTACIÓ: Arxiu Comarcal del Bages, fons arxiu municipal de Manresa, permisos d’obres, exp. 23144 i 23148.
