El patrimoni de l’aigua

per Jordi Sardans, 4 de març de 2024 a les 11:49 |
El Centre d’Estudis del Bages va organitzar el darrer cap de setmana de gener les XII jornades de patrimoni, dedicades a la preservació dels molins a la Catalunya Central, a Can Font de la Serra. La conferència inaugural, a càrrec de Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, va centrar la intervenció en els molins, els enginys hidràulics i la cultura de l’aigua com a motor de desenvolupament social i econòmic al llarg dels segles. Va remarcar el seu valor patrimonial, com l’aigua condiciona la tecnologia  dels enginys per generar energia i el paper clau com a motor industrial del País. Les comunicacions van anar a càrrec de l’arqueòloga Mireia Vila, que va centrar la seva intervenció en el procés de construcció del molí de Pubill a Grevolosa (al segle XVII), al terme municipal de Castellfollit del Boix. Es tracta d’un molí fariner prop d’una riera, conegut des del 1450, com el mas Torre Alzina. Després vindrà Pere Muntaner i els propietaris actuals encara en són descendents, tot i que a finals del XVIII canvia el nom per mas Pubill, que arribarà a tenir més de 300 hectàrees. Es conserven perfectament el molí i la bassa. Lluís Virós, doctor en Història econòmica, va remarcar el declivi dels molins a les farineres i les fàbriques de riu. Esmentà la seva coexistència i va explicar que els molins no són rendibles econòmicament, ja que només s’utilitzen tres mesos l’any. Segons Virós, a Catalunya, hi ha més consum de blat del que es conrea i situa l’inici de les fàbriques de farina cap el 1860.
 

A Manresa, dels set molins existents, cinc passen a ser fàbriques cotoneres. A principis del segle XX hi apareixen les farineres hongareses. La historiadora Rosa Serra va fer esment dels molins en l’origen d’algunes colònies berguedanes, com la família Ametlla de Casserres, vinculada a Gironella, que donaran nom a les colònies Monegal i Merola. I també estarà relacionada amb el molí de la vila de Gironella, cal Metre i el de Puig-reig. El també historiador Albert Fàbrega va donar a conèixer els molins de sal al Cardener. David Ferré, doctor en història, va explicar l’evolució i la fi dels molins polvorers a Manresa i, per acabar, el periodista Salvador Redó va analitzar els conflictes entre els molins de l’Abat i del Riusec, a Monistrol de Montserrat.
Arxivat a:
Opinió



Participació