La foto és del 6 de juny de 1970, quan es feien les obres de reurbanització al centre de la plaça de la Bonavista, que coincideixen amb les de la pavimentació de la carretera de Vic. Està presa des de Cal Jubert, de manera que permet al fotògraf girar la càmera cap enfora. Les carreteres de Vic i Cardona a finals dels anys 60 estaven en tan mal estat que els camioners ho van denunciar explícitament a l’alcalde Soldevila, fent-li veure l’autèntic nyap d’un terra ple de forats que feia malbé els camions. El batlle es va adonar que no es podia fer un simple asfaltat ni col·locar-hi llambordes. Va triar el tren de pavimentació en ciment, propietat del Ministeri d’Obres Públiques de Madrid, que treballava amb un ritme de 180 metres diaris de formigó. Just al centre, a dalt, es veu la torre principal de la casa modernista del Soler del Blanqueig, amb el seu imponent jardí, amb arbres tropicals, com les palmeres exòtiques. La casa en si no es veu perquè estava tapada per la vegetació. Al seu costat, el primer edifici de la carretera de Vic és el dels Mosaics Martí, construït el 1967. Davant mateix, hi ha el tren de pavimentació en ciment.
Al primer edifici del començament de la carretera de Santpedor, a la dreta, hi havia els vins Grau. Després el van ensorrar per fer-hi una nova edificació, amb pisos i serveis. A l’esquerra hi ha una tanca, en previsió de les obres del nou edifici de tretze plantes de la Caixa de Manresa, que s’iniciarien el juliol de 1970, just en el lloc de l’antiga fàbrica Carreras. Serà el gratacel més gran de la ciutat i l’edifici més representatiu del nou eix del centre urbà residencial, que substituirà bona part de l’entorn de naus industrials i establiments de la zona, amb la creació de nous comerços. Al centre de la fotografia, davant l’entrada de la torre del Soler, podem observar un motor per engegar les màquines de foradar que permeten als treballadors obrir les voreres al davant de la mansió. Abans que el tren de pavimentació pogués avançar, calia fer les noves canalitzacions d’infraestructures hidràuliques, sobretot el desguàs del col·lector, treure aigua, i fer la rasa de noves canonades, per fer les clavegueres més grans, en previsió del creixement de gent que viuria als nous pisos, com els agradava explicar als tècnics que sabien fer bé la seva feina, entremig d’un senyal de cedir el pas quan la circulació encara no estava tallada, com mostra la fotografia, amb un guàrdia urbà dirigint el tràansit: autobús interurbà, darrere un Seat 600, un 1430 i davant seu un Citroën dos cavalls furgoneta, i més endavant, el camió cisterna dels Vins Grau apunt d’entrar al seu magatzem. A dins les obres, a banda dels treballadors, la majoria sense casc ni proteccions, hi ha espectadors que se les miren, un Vespino aparcat, circula un dúmper d’Ausa, a més de diversa maquinària pesant, una retroexcavadora i una altra de normal. A la dreta, s’observa una xapa de Pepsi Cola, del Bar Mauri. El 7 de juliol de 1970 s’obria al trànsit la carretera de Vic i començava la pavimentació de la de Cardona.
