Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En relació amb el pas del temps, i per explicar que el dia creix, la cultura popular sol fer servir dates assenyalades del calendari, tradicionalment vinculades a algun sant. Entre d’altres, es diu:
per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre) –perquè el dia encara creix poc– o
per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener), perquè ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre.
Hi ha moltes més dites sobre aquest tema, però aquí el que ens interessa remarcar és que en el parlar de Manresa i en bona part del català central la
t final de la paraula
sant es pronuncia, si el mot següent comença per vocal. És el cas de sant Esteve i sant Antoni, i de noms ben manresans com sant Ignasi o sant Andreu (i la Fira de Sant Andreu), on la
t sona, com es fa en les combinacions:
aquest home o
cent anys. Des del punt de vista lingüístic, se’n diu
sensibilització i les noves generacions de parlants la van perdent, però caldria mantenir-la. Un bon exemple és el del mas i l’església romànica de Sant Iscle, al costat de la Séquia i dins del terme de Sant Fruitós de Bages, en què la
t es pronuncia clarament.
.jpg)
