Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un rectangle que és alhora un finestral i un mirall. Un finestral a través del qual veiem actuar uns personatges dins un paisatge, i un mirall on l’autor veu reflectits uns sentiments i unes emocions que li són propis, però que també vol compartir amb el lector. Si en aquesta ocasió l’escriptor terrassenc ha optat per novel·lar l’extraordinària construcció del canal d’Urgell, una obra tan colossal com pugui ser-ho l’obertura del canal de Suez, en bona mesura és perquè li permet parlar dels mateixos sentiments d’il·lusió i esperança que li genera la difícil i atzarosa construcció del nostre autogovern. I és que, com assenyala Villatoro, tota novel·la històrica enllaça tres temps: el de l’acció (el segle XIX, en el cas d’
Urgell. La febre d’aigua); el moment de l’escriptura i el temps de sempre, com a resultat de la intersecció entre els dos temps anteriors. Això fa que, segons Villatoro, una història situada en el passat pugui fer llum a fets esdevinguts en l’actualitat. I posa com a exemple
Les Bruixes de Salem d’Arthur Miller, una obra escrita als anys cinquanta i en què, a través de la recreació històrica del judici a unes dones del segle XVII acusades de bruixeria, el dramaturg novaiorquès denuncia la persecució maccarthista dels comunistes, coneguda com a
cacera de bruixes a causa de l’obra esmentada.
