Quan ens passi això, el que hem de fer immediatament és posar una denúncia davant la Comissaria de Policia dels Mossos d’Esquadra i demanar-ne una còpia per a nosaltres. Desprès hem de demanar cita prèvia per fer-nos un duplicat d’aquest DNI a efectes de no estar indocumentats. Això és el que s’ha fet sempre, però d’un temps ençà i a causa de la digitalització del món en què vivim, hem de saber que havent fet el que acabem de dir no suposa la fi de qualsevol problema o perill a què ens puguem enfrontar, res més lluny de la realitat. Això és així perquè la persona que té el nostre DNI pot fer una suplantació de la nostra identitat, que és un delicte en el qual una persona es fa passar per una altra amb l’objectiu d’aconseguir un benefici al qual no tindria dret si conservés la seva identitat original. Per exemple: aquest tercer que està en possessió del nostre DNI es pot fer passar per nosaltres i fer transaccions financeres en nom nostre o accedir a serveis en línia, obrir comptes bancaris com si fóssim nosaltres que ho fem, demanar crèdits, fer compres, etc.
El gran problema que ens trobem és que encara que interposem la denúncia de la pèrdua o robatori, no hi ha un sistema informàtic que posi aquest fet en coneixement de totes les comissaries de policia ni els Jutjats, i actualment cada cop hi han més casos en què els perjudicats reben citacions judicials on se’ls obre una causa, on són processats per un possible delicte d’estafa, o se’ls jutja per haver incomplert l’obligació de pagar una pòlissa de crèdit, entre altres exemples, i en algunes ocasions reben una sentència condemnatòria, perquè no poden demostrar que ells no han tingut res a veure; és a dir es una qüestió de prova i es troben lligats de mans i peus. Malauradament en algunes ocasions no tenen una causa judicial oberta sinó més d’una i pot ser que no sigui només a Catalunya sinó que sigui arreu de tot l’estat espanyol. S’ha parlat algun cop que potser el que caldria fer seria que quan la comissaria ens donés el nou DNI fos amb un numeració diferent, però és una qüestió que encara no s’ha tractat i per tant no tenim encara res sobre la taula. El més adient seria que, després d’interposar la denúncia, demanéssim consulta a un advocat per saber què hem de fer i què no.
No obstant això, amb independència que ens robin o perdem el DNI i anem o no a consultar un professional, donem algunes indicacions de com protegir-nos davant una possible suplantació d’identitat:
a) Porta amb tu el mínim de documents que t’identifiquin i només si són necessaris.
b) No facis fotos del teu DNI i no la comparteixis en línia o en aplicacions de missatgeria.
c) Utilitza contrasenyes que no siguin fàcils i no les reutilitzis; cada compte ha de tenir una contrasenya única.
d) No cliquis enllaços ni descarreguis arxius adjunts d’e-mails desconeguts i/o sospitosos. No donis mai informació personal i/o financera que et demanin per un correu, sense que hagis verificat qui és el remitent.
e) Actualitza el teu sistema operatiu, navegadors i aplicacions, perquè en les actualitzacions es solen incloure noves mesures de seguretat.
f) No comparteixis en les xarxes socials dades personals com ara la data de naixement, l’adreça i el número de telèfon, i revisa també en els teus perfils qui pot veure el seu contingut.
g) Revisa sovint els teus moviments en la banca online i si veus quelcom inusual, comunica-ho de seguida al teu banc. També activa alertes d’activitat sospitosa en els teus comptes bancaris online.
h) Finalment, si creus que has estat víctima de suplantació d’identitat, corre a denunciar-ho a la comissaria i a les institucions afectades com són per exemple: bancs, plataformes en línia, etc.
