La Llum més popular
Finalment la Llum manresana ha rebut la cobertura mediàtica que mereix. Ha estat de la mà de Norman López, que ha relatat els fets al videopodcast
Vale OK, conduït per Guillem Camós i Marc Sarrats. Aquest programa, que s’emet setmanalment per Youtube i Twitch, disserta sobre llegendes urbanes i conspiracions diverses. El Misteri de la Llum hi va causar gran impressió i, pedagògicament, va fer entendre a la joventut descreguda què caram va ser allò dels set anys d’excomunió: «Seria com quedar-nos sense wi-fi!». Ara es comprèn la magnitud del càstig!
Maria Picassó es prodiga
Efectivament, Maria Picassó ho peta. I si no, penseu que aquest darrer mes de febrer la seva imatge de la Núria Feliu, preciosa i espectacular, va presidir l’exposició que es feia al Palau Robert de Barcelona. I encara, la portada de
Confeti, premi Sant Jordi 2023, editada per Proa, de Jordi Puntí, que també va ser il·lustrada per la Maria que va camí de ser la il·lustradora més popular del país!
L’abat també va a la piscina
L’abat de Montserrat, Manel Gasch, va presidir, el dia 21 de febrer, l’ofici de la Llum a l’església del Carme, com pertoca cada dos anys, en alternança amb el bisbe de Vic. Però el pare abat, segons m’explica una font ben informada, al marge d’afers religiosos, també visita sovint Manresa per fer esport. Concretament, com a usuari de les piscines municipals, ja que, com ell mateix explica, són les més properes al monestir. Estar al capdavant d’una
multinacional com Montserrat deu deixar ben poca estona per cultivar un dels preceptes de tradició llatina més estesos en la història de la humanitat:
mens sana in corpore sano.
Les plaques de Sobrerroca
El repàs a la dilatada història del carrer de Sobrerroca del número anterior va permetre retratar-ne tots els racons i fer recompte de les múltiples plaques que informen sobre fets rellevants que hi han succeït. Unes plaques que, per cert, es troben en força mal estat i en alguns casos costen de llegir. La més curiosa està instal·lada a l’interior de la capella del Pou de la gallina i recorda que la revista que esteu llegint va pagar la il·luminació del monument ignasuà, l’any 1991.
Aparador singular
Continuant amb el capbussament històric a Sobrerroca, que presenta estampes on sembla que s’hagi aturat el temps, el nostre fotògraf Enric Casas va immortalitzar un curiós aparador en forma de vitrina il·luminada que anuncia la Perruqueria Sellerm amb un estil molt
vintage, a l’interior de l’escala de l’edifici del número 25.
Manresans a ‘Canigó 1883’
A principis de febrer es va estrenar, als cinemes Bages Centre,
Canigó 1883, la nova pel·lícula d’
Albert Naudín. Amb el subtítol:
La llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer, l’èxit de públic va fer que la projecció es mantingués a la cartellera una setmana més. El film narra les travesses pels Pirineus de 1882 i 1883 del poeta, que són l’origen del gran poema èpic i s’ha rodat amb el suport i el mecenatge de força gent. En els crèdits del film constava l’assessorament del filòleg manresà Joan Recasens i del folguerolenc Joan Vilamala, també manresà d’adopció, col·laborador d’aquesta revista i reconegut verdaguerià.
Més Vilamala
Joan Vilamala, per cert, continua sent notícia per l’atapeïda agenda que té tot presentant
Les Degollades de Folgueroles (1858). Un crim de violència masclista de ressò internacional, arreu del país. Aquest mes de març ja en té tres d’emparaulades a Ripoll, Súria i Solsona, especialment al voltant del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.
