BUGADA AL POU

BUGADA AL POU. Abril 2024

per Quintí Torra Cordons, 8 d'abril de 2024 a les 11:06 |

Banc Sabadell

Una rere l’altra, les oficines del Banc de Sabadell que hi havia a Manresa han anat desapareixent fins a quedar-ne només una. La darrera a clausurar-se és la que hi havia al tram de Passeig de la Bonavista, que ocupava el local on abans hi havia hagut Caixa Penedès. En tancar portes, un responsable va deixar-hi penjat un primer rètol on deia –en castellà–— que es traslladaven al Passatge Pere III. Pocs dies després, hi va aparèixer un segon cartell, aquest cop en català, i adreçant els clients correctament al Passeig Pere III. Sospito que la primera nota va ser redactada lluny de Manresa, sense saber gaire bé on eren les oficines en qüestió. Així és com funcionen ara els bancs, tant si són de casa com si són de lluny. 
 
 

Difícil d’encistellar

El BAXI Manresa ha iniciat una campanya per aconseguir adhesions de cara a l’ampliació del Nou Congost. El lema, que és prou original, convida a fer un alley-oop, és a dir, a encistellar la pilota sense que toqui el terra. La iniciativa ha propiciat la instal·lació de cistelles per diferents punts de la ciutat, com la que veieu enganxada en un fanal a la plaça de la Bonavista. Llàstima que la posició del cèrcol i el tauler, enmig del trànsit de la plaça, faci ben difícil la consecució de l’alley-oop en qüestió.

 
 

Un llac cinematogràfic

Des de ja fa un temps, Manresa és capital de rodatges audiovisuals de tot tipus. Ara bé, alguns pobles de la comarca també comencen a tenir localitzacions que agraden a les empreses de la indústria. Si fa poc parlàvem de Mura, protagonista del film El mestre que va prometre el mar, en aquest número ho faig de Los pequeños amores, dirigit per Celia Rico Clavellino, amb Adriana Ozores i Maria Vázquez de protagonistes. La cinta s’ha rodat en bona part a Begues, però en els darrers minuts de metratge hi pren protagonisme un embassament que l'equip de producció va trobar al llac de Navarcles, alimentat amb aigua del riu Calders. 
 
 

El retorn dels Jocs Florals

Fa unes setmanes, el Front Nacional de Catalunya de Manresa va proposar al ple municipal la recuperació els jocs florals, que, arreu dels territoris de parla catalana, val a dir-ho, han anat passant a millor vida. De fet, fins i tot a les escoles i instituts, els certàmens destinats a premiar els/les millors mestres en gai saber s’han suprimit. Sigui com sigui, i no sé pas si per influència política, des de l’altre extrem, l'Ateneu Popular la Sèquia s’han entestat a tornar-los a organitzar i convertir-los en populars, tal com podeu veure en el cartell que reproduïm. Com si fossin una cursa o una botifarrada, en què l'important és participar, perquè qui més qui menys sap córrer, menjar botifarra i escriure uns versets.
 
 

Mona barroca

El regidor de l’equip de govern Joan Vila va rebre un obsequi curiós durant les jornades gastronòmiques ignasianes. El mestre pastisser Christian Escribà va obsequiar-lo amb una mona de Pasqua inspirada en el barroc, com el mateix Vila es va encarregar de penjar a les xarxes –ho podeu veure a la fotografia que publiquem–, amb bon sentit de l’humor. I és que, abans d’entrar al govern de la ciutat, el cap de llista d’Impulsem Manresa havia titllat el Museu del Barroc de mona de Pasqua. Entre els polítics, ja se sap que cal anar amb molt de compte amb les hemeroteques.
 
 

La sensibilitat de l’Ajuntament

Fa unes setmanes, al començament de l’avinguda Universitària, just a tocar de la de les Bases, va aparèixer de la nit al dia una tanca publicitària tapant un mural artístic que hi ha pintat a la paret de la casa que fa cantonada. Explicava Regió7 que l’empresa que l’hi havia plantificat ho havia fet sense cap llicència municipal i que l’Ajuntament els havia comminat a treure-la després d’expedientar-los. Expedientar no sé ben bé si vol dir multar, però, vaja, que s’hi van quadrar i, al cap de pocs dies, la tanca ja era fora. Es comentava que aquell mural formava part del projecte Vi_suals i la Fira ViBa, “per unir patrimoni vinícola i patrimoni artístic”. A la Via de Sant Ignasi, però, hi ha una casa deshabitada que fa xamfrà amb el començament de la baixada dels Drets on, des de fa molt temps, hi ha pintat també un mural preciós, obra del Txema Rico, que causa admiració als que hi passen. Fa uns anys, quan es van fer obres de reforma a la plaça de Sant Ignasi, va ser el mateix Ajuntament qui hi va anar a plantar, a tocar de la pintura, una d’aquelles tanques on s’expliquen els detalls sobre l’execució de l’obra. Aquella gran planxa metàl·lica hi deuria ser durant més d’un any, matant la visió d’un magnífic mural sense que ningú de la casa gran mostrés un mínim de sensibilitat per canviar-lo de lloc. Diria que la plaça de tècnic en delicadesa la tenen vacant. Que la convoquin tan aviat com puguin, no vindrà d’un.

 

Una altra persiana abaixada

Durant molts anys els manresans vam creure que això de la globalització consistia a tenir present l’horari solar mundial que s’exhibia a l’aparador de la Rellotgeria Lladó, al carrer Sobrerroca. La globalització, al capdavall, va resultar una cosa força més complexa –i de resultats no sempre desitjables. Però a cal Lladó el dia que aquest Pou es publiqui hauran abaixat la persiana definitivament. I el carrer se sentirà orfe d’aquella voluntat universal, més inspirada en la germanor dels pobles que no pas en el capitalisme descarnat.
 



Participació