L'altre dia estava sopant amb unes amigues i, de sobte, una es va aixecar de la taula i va proposar de fer un brindis. “Per què brindem?”, vaig demanar. “Brindem perquè avui som aquí, compartint aquest sopar, i demà ves a saber”, va dir, convençuda. La seva resposta em va fer pensar que tenia tota la raó. Per què esperar l'aniversari, Cap d’Any o una gran fita i no celebrar un sopar normal de dijous que també es pot convertir en una festa? Seguint el seu impuls, ens vam alçar de les cadires, vam fer xocar les copes i vam beure un bon glop de vi mentre ens somrèiem. De vegades invocar l'alegria i fer desaparèixer la tristor és més fàcil del que sembla. Adonar-nos del que tenim al voltant de la taula en aquest precís moment: que estem vives, que tenim salut i que podem comptar les unes amb les altres. Tot sovint, però, caiem en la trampa de perseguir el que no tenim, el que ens pensem que ens farà feliços i que no arriba mai. I així van passant els dies i els anys, sense que ens sentim del tot satisfets amb el nostre present, perquè sempre li falta alguna cosa, com un buit que volem omplir amb petites bengales de llum que ens sembla que ens donaran la felicitat.
Segurament seran pocs –o cap– els moments de la nostra existència en què no trobarem a faltar res i tot serà un puzle perfecte. Per això ens surt més a compte fixar-nos en el que tenim més que en allò que ens manca. Diuen que les persones que saben jugar millor les seves cartes són les que acaben guanyant la partida. Aprofitar i esprémer al màxim les circumstàncies que tenim i que un dia no hi seran i potser llavors pensarem que hauríem d'haver viscut més i millor. Si mirem al nostre voltant, sempre hi ha alguna cosa bonica per admirar. Que fa sol, que aviat arribarà la primavera i que tornaran a florir els ametllers. Que tot és un cercle etern que ens convida a pensar que després de cada hivern torna la llum. Que estem aquí, que estem vives i demà ves a saber, com diu la meva amiga, que té el do de recordar-me que l'alegria ve de dins, s'escampa i s'encomana, com ella sap fer en cada brindis que proposa.
