Magatzem Canals

És un magatzem entre mitgeres de planta quasi rectangular dividit en dues naus, cadascuna de les quals té una coberta a doble vessant. Originalment era d’una sola planta, però als anys setanta s’hi va afegir un pis amb estructura de formigó per aprofitar-lo com a garatge per a automòbils. El seu interès rau en la façana, feta en un llenguatge simple, típic dels mestres d’obra, uns professionals que no tenien formació estètica com la dels arquitectes. La seva composició és simètrica, amb una porta per a l’accés de carros a cada nau i dues finestres a banda i banda de cada porta. A sobre, la façana té forma de capcer, de manera que no deixa veure les dues teulades, i al mig hi ha un rètol amb el nom de l’empresa. Amb la modificació del segle XX, la part inferior de les finestres laterals es van convertir en portes petites d’accés mentre que les portes per a carros es van eixamplar per facilitar l’accés dels automòbils moderns. La façana es va fer amb voluntat de deixar empremta de marca per la seva posició a la carretera de Cardona i presenta uns elements decoratius interessants, unes boniques reixes geomètriques en ferro adaptades a la forma dels quatre finestrals i un parament que combina el mur de paredat amb pedra tallada i elements de maó vermell en els extrems, la cornisa, el coronament, l’emmarcament de les obertures i en el cartell de la marca al mig del capcer. L’estructura actual és de formigó, però l’original devia ser de columnes o pilars.
 
Forma part del catàleg amb protecció parcial sobre la façana i la seva composició, perquè manté la tipologia industrial de la zona i pel seu valor històric i estètic. A més, està protegit per un pla específic de la carretera de Cardona, amb l’objectiu de mantenir els valors paisatgístics i d'equilibri entre les edificacions. El promotor, Pere Canals Armengol, era el gerent de Canals i Cia, l’empresa de fabricació de pólvora per a la caça i explosius per a barrinades continuadora de la tradició manresana, que s’havia quedat els molins polvorers i que aleshores produïa al terme de Sant Fruitós, on el novembre de 1871 va patir una explosió amb el resultat de cinc morts.