Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El MHP Pere Aragonès ha firmat el decret i ens ha cridat als catalans a les urnes. I crec que el país ha esclatat amb un gran, sorollós i força eloqüent: quina mandra! Tot i això, com qui fa la carta als reis, tenim reptes importants i sobretot, reptes que ens permetran (sento ser tan dur) afrontar amb condicions la supervivència o facilitaran una davallada històrica i fatal:
Voldria trobar un partit que accepti que l
’autonomisme ha fracassat i que el diàleg amb l
’Estat és irreal. Com a mínim, que ens deixem d
’enganyar i acceptem que Espanya té l
’objectiu de la uniformització cultural i el robatori persistent i no ho volen canviar pas. És per això que cal tractar de la marteixa manera els partits espanyols, tingui la ideologia que vulguin, ja que l
’experiència ens mostra que cap té per objectiu els interessos catalans.
Voldria veure algun candidat explicant que la sanitat, l
’educació, els serveis socials… no milloraran fins que canviem plantejaments. Que ens expliqui que durant 40 anys hem construït una Espanya en petit, on els partits (tots) que han governat s'han preocupat de posar gent de la seva corda i no gent preparada. Algú que expliqui que no ens podem permetre que les eleccions facin canviar totes les direccions dels departaments i les conselleries, algun líder capaç d
’enfrontar-se als vividors que van de cadira en cadira només incentivats per mantenir els sous privilegiats. Alhora, necessitem tancar diputacions i ens opacs, on els diners públics passen de mà en mà sense el mínim control democràtic exigible.
També voldria escoltar plantejaments realistes, que acabin amb les frases i eslògans d
’un temps i d
’un país que ha canviat. No som un sol poble i la llengua ja l
’han tocat i rebregat massa. Necessitem algun líder capaç de sortir d
’aquesta estació i provar receptes dures però realistes. Ens hi va la llengua, la cultura i el nostre futur.
Voldria un govern que expliqui dia a dia que el dèficit fiscal ens escanya i ens empobreix, que no tingui por del conflicte i torni a situar el debat a deslliurar-nos d
’aquesta llosa pesada que tenim sobre els nostres caps. Necessitem algú que vulgui canviar el sistema econòmic, que no aplaudeixi un no a tot paralitzant ni tampoc provoqui un si a tot nefast en tots els àmbits nacionals. En definitiva, m
’agradaria trobar algú que vagi més enllà del que s
’ha fet, que miri els problemes de cara i es vulgui mullar de dalt a baix.
