Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’escriptor Llorenç Capdevila va explicar a l’Espai Òmnium que la novel·la
Li deien Caracremada, va sorgir d’una de les passejades que fa habitualment des de que viu a Castellnou de Bages. Així va trobar la masia de la Creu del Perelló, en ruïnes, on l’any 1945 la guàrdia civil va matar el matrimoni de masovers que hi vivia i dos maquis comunistes que s’hi amagaven. A 30 metres, el 7 d’agost de 1963, tres guàrdies civils, que havien participat en la División Azul, apostats al camí, van matar Ramon Vila. Entre les dues dates hi ha 18 anys de diferència, principi i final de l’obra. La novel·la se situa cronològicament entre l’assassinat dels masovers i la mort de Vila. Capdevila titula la novel·la
Li deien Caracremada, com a respecte al personatge, ja que aquest nom només li deien els seus perseguidors i la premsa franquista de l’època. Els seus amics i el pare li deien
Maroto, els companys del maquis,
Passos llargs, a la resistència francesa,
Capità Raymond.
Ramon Vila és un personatge històric i real, així que seria fàcil fer-ne una biografia novel·lada. -Com diu l’autor, no ho és, però sí que és l’excusa, ja que sense ell no existiria la novel·la. Ens diu Capdevila que la funció dels altres personatges és connectar humanament amb el Vila, com fa la Núria, o més intel·lectualment el Miquel. En canvi la connexió amb el guàrdia civil Jerónimo és més complexa per l’antagonisme clàssic que professen, però cadascú amb sentiments i ideals. En el fons, “ningú no és el que sembla i al capdavall tots ens assemblem més del que ens pensem”. El capítol
Manresa, nit de Nadal de 1962, posa de manifest que l’engany és inherent a la condició humana. La novel·la recrea el periple de Ramon Vila des del 2 d’agost, amb el darrer acte de sabotatge a les torres d’alta tensió de Rajadell, fins al 7, en què el maten. És possible que estigués amagat aquells dies en una masia, però Capdevila se l’imagina voltant per les rodalies. Jordi Estrada va explicar que l’autor no usa la literatura per fer història, sinó per explicar històries que s’emmarquen en un context temporal i d’espai. El filòleg Ramon Fons va assenyalar que fins ara hi ha més ombres que certeses en bona part de la biografia del mal anomenat
Caracremada.
