De professió, mare. Part II

En el capítol anterior: assisteixo a una classe de criança per fer veure que aprenc. La mestra és una mare influencer que «és un referent». Després, xerrem i bevem cervesa mentre alleta la seva filla.
 
La consultora de criança continua deixant-les anar a raig de càntir: «Com hauràs pogut comprovar, això que faig no és més que ajuntar persones progenitores perquè sentin que formen part d’alguna cosa, per fer-les sentir menys buides quan es treuen el pes de sobre que han carregat durant quasi 40 setmanes. Per mi no és més que un programa de fidelització del client, ja que és millor mirar més enllà del vincle que ens uneix i veure l’oportunitat de negoci, el nínxol de mercat per explotar. Això és el que més m'agrada d'haver sigut mare... Bé, de fet és l’únic motiu pel qual volia ser mare, ja que a mi les criatures no em fan gaire gràcia. Però tinc visió de negoci i observava com les meves amigues mares seguien i compraven productes i cursos de suposades mares perfectes, i era evident que aquestes es forraven. La marca personal és el negoci del segle XXI, la via per enriquir-te a costa d’enredar el teu públic objectiu. I abans no m’ho preguntis, ja t’ho dic jo: sí, soc mare soltera. Evidentment! Per què vull repartir els beneficis amb un soci? Trobar les llavors és la cosa més simple del món. Però el negoci s’han de fer créixer! Ara ja tinc una afiliació on més enllà de vendre la meva moto, els ensenyo a vendre la seva. Tota l’estratègia darrere de les Instamamis, les poses d’afiliació, les fotografies esponsoritzades i la clau de tot plegat: mercadejar amb els fills. Perquè sí, els meus fills són els meus actius».
 
No puc evitar mirar l’home sospitós que ha assistit a la classe i continua assegut amb les cames creuades. Ella se n’adona i em diu: «És un pervertit? Segurament, però és el millor client que tinc: no es perd ni una classe presencial o en línia, paga i és prou discret. Així que res a dir. Saps què em fa realment por? Que les meves criatures siguin males persones i als divuit anys em denunciïn per haver compartit tota la seva infància amb desconeguts». La mare influencer aixafa i tira la llauna de cervesa buida al terra. Crida el seu fill i es despenja la filla del pit. Obre el maleter del cotxe que hi ha aparcat al mig del parc, allà hi té una gàbia de gossos. Hi tanca les dues criatures i s’acomiada de mi repetint: «Recorda, off the record, eh!». Curiosament no puja al cotxe, sinó que se’n va a la terrassa d’un bar on hi ha molt ambient. Diria que no soc tan mal pare com em pensava, però soc un pèssim empresari. Hauré de treballar la meva marca personal...