Datada el 1910, la postal fotogràfica pertany al taller Obradors-Boixadera de Sabadell. En primer terme el pont de Sant Francesc, per on circula una tartana amb dos cavalls, també conegut com a pont de Pedra. A prop, en el mateix indret n’hi havia hagut un de fusta. La postal l’anomena pont Nou. Inaugurat el 1891, va entrar en funcionament el 1900 i feia poc que s’havia reparat després dels aiguats de 1907, que obligaran a fer un gran terraplè per afrontar les noves riuades. Ara bé, no es pot confondre amb el pont Nou d’origen medieval d’aigües amunt. A la sortida del pont veiem a la nostra esquerra la carretera que anava cap al Bruc i a la dreta, cap a Esparreguera, que sortia de l’estació del Nord. Però, el més destacat de la foto és l’Estació del Ferrocarril Económico Manresa Berga, a l’altra banda del riu, que enllaçava amb un pont de ferro, per on passava una via de tres carrils que admetia trens de diferent amplada: tant per a trens dels Ferrocarrils del Nord com els de Berga. Al mig s’observa un comboi. És clar que l’origen del tren entre Manresa i Olvan és per afavorir el transport de mercaderies entre les mines i les colònies del Llobregat. La via de Berga es va construir expressament per baixar el carbó i poder fer arribar el cotó.
El 1885 s’inaugurava el tram de ferrocarril entre les estacions de Manresa i Puig-reig i el 1887 entre aquesta localitat i Olvan. Ja al segle XX, concretament el 21 de novembre de 1904 s’inaugurava el darrer tram entre Olvan i Guardiola de Berguedà. Quinze anys després, el Tramvia o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga s’incorporava a la fusió de les companyies del Ferrocarril Central Català amb Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya. Però caldrà esperar a finals de 1924 perquè la línia del Llobregat es pugui connectar directament amb Barcelona, mitjançant les estacions de Martorell i Manresa, per via estreta. Així doncs, fins a la dècada de 1920, es baixava la potassa cap a Barcelona i des de la ciutat comtal es pujava carbó quan era necessari. A l’altra banda del riu es veu la platja de vies, amb diversos vagons plens de mercaderies a punt de passar-les d’una companyia a l’altra. Aquesta feina es feia majoritàriament a força de braços. En la retirada republicana el 23 de gener de 1939, un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes, es volen els ponts de Manresa. El de ferro no es reconstruirà perquè ja no tindria sentit. Durant dècades, Manresa mantindrà les estacions de Manresa Alta i del Baixador. A fons a l’esquerre, observem la xemeneia i els diversos edificis de la fàbrica dels Panyos, i més al fons, Collbaix. Ben a la dreta, s’hi veu la fàbrica dels germans Jaume i Joaquim Sitjes, que en realitat des del 1909 n’eren arrendataris, ja que la propietat corresponia a la poderosa família Torrents. Els troncs del solar de l’Alter donen pas a una gran explanada, ara inexistent, on predominen els camps.
