Música en viu

Es concentren una bona pila d’espectacles en viu als escenaris de la Fira Mediterrània –que no pivota exclusivament sobre espectacles musicals– i en d’altres certàmens menors que comencen a consolidar-se com el FABA, que se celebra a l’edifici de l’Anònima i es presenta com un catalitzador de creacions artístiques. No hi ha un gran festival, però la programació musical durant l’any transcorre per diferents equipaments de la ciutat i acaba bastint un oferta prou variada. Es programa amb assiduïtat als teatres Kursaal i Conservatori i en espais tancats com el Voilà! i la Clandestina –abans anomenat Stroika–, a la zona dels Dolors. L’aposta és força ponderada i el que es posa en cartell acostuma a omplir sense gaires problemes. L’oferta global es completa amb la festa major, en què l’assistència és massiva gràcies a la gratuïtat dels concerts.

A hores d’ara, la ciutat viu un moment dolç pel que fa als artistes locals situats a la primera plana de l’esfera musical del país. A banda del retorn de Gossos, les composicions i treballs de Jo Jet i Maria Ribot, de Sara Roy i de Berta Sala s’obren pas en un món que, des de l’aparició d’internet, obliga els artistes a propulsar-se a partir de les xarxes, però, paradoxalment, a obtenir els rèdits econòmics en les actuacions i concerts en viu. I és que la música és tan accessible que fa temps que va deixar de tenir sentit vendre discos. Amb aquesta premissa, els músics s’esmercen a programar concerts arreu i desenvolupar el seu potencial en directe. L’accés a la creació musical també s’ha popularitzat, tot i que, a Manresa, tant el Conservatori com l’Esclat continuen aportant mestratge als futurs intèrprets que, sense ordinadors i elements programats o pregravats, hauran de mostrar la solvència interpretant música en viu.