per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Si bé es cert que aquests dies que publiquem aquest article estem travessant per una treva amb la sequera que hem patit aquests darrers mesos o anys, no podem oblidar que aquesta situació pot ser només temporal.
President del consell i copropietari del grup metal•lúrgic Spirogear, SL, va ser director comercial i gerent, de les empreses Tecnospiro Machine Tool i Engranajes Especiales. Del 1987 al 1990 va ser president de la Patronal Metal•lúrgica del Bages. Com a gastrònom, és autor del llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya i aquest mes de maig publica el segon volum de la trilogia, De costa a costa: De Portbou a Alcanar. Posseeix una selectiva col•lecció de cotxes clàssics.
26/06/2025
Fotografies aèries de Ramon Creus Catot «Tuta» i Google Earth
per Ferran Sardans, Jordi Sardans, Aida Tudó i Lluís Virós
Aquest reportatge ofereix una mirada aèria a l’evolució urbana de Manresa, una ciutat que, com tantes altres, ha transformat el seu paisatge en poc més de mig segle. La comparació entre imatges actuals i fotografies del passat proper permet visualitzar aquests canvis amb una immediatesa que cap altra eina pot igualar. Ens fixem especialment en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI, un període marcat per la redefinició de l’espai urbà, la irrupció de nous usos del sòl i la reformulació de la relació entre ciutat i natura.
El mes de març passat, el filòleg Carles Riera, en la secció «El parlar de l’Alta Segarra», que publica a la nova Revista Alta Segarra, comentava l’existència de la forma «arramblar» en aquella comarca, una variant de la paraula estàndard, «arrambar».
El periodista cultural manresà, i bon coneixedor del món de la il·lustració i el còmic, Joaquim Noguero conversa amb Marika Vila, un referent en el còmic amb nom de dona. Autora gràfica, activista i investigadora, Vila és la inspiradora i curadora de l’exposició Cossos que parlen (fins al 13 de juliol, al Centre Cultural del Casino).
Aquest filòsof i polític acaba de publicar «Els anys irrecuperables», on fa memòria i balanç, personal i col·lectiu, del combat diari contra les desigualtats, la injustícia social, la corrupció i els abusos de poder al llarg dels darrers trenta anys.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
Artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders. Presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Fundadora el 2008 i actual vicepresidenta de la Xarxa de centres de creació de Catalunya, Xarxaprod, va ser fundadora també de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum des del 2014 i directora del festival de land art a l’Anella Verda de Manresa, Microscopies, té obres en importants col•leccions d’art contemporani nacional i internacional. L’any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura. El juny d’enguany es recupera el festival Efímera.
Poder viure de l’art i fer d’una afició una professió és un somni per a molts, però també és un repte ple d’incerteses i sacrificis. Un gran nombre d’escriptors, actors, pintors i músics, entre altres artistes, han de fer front a diferents situacions per aconseguir convertir el seu talent en una forma de guanyar-se la vida. Hi ha ocasions en què la cultura sovint queda en un segon pla i els artistes han d’aprofitar totes les oportunitats que sorgeixen amb la finalitat de poder viure’n i convertir el seu hobby en una professió.
Des de la dècada de 1910 a Catalunya es van bastir les xarxes de transport d’electricitat a alta tensió procedent dels salts del Pirineu que necessitaven centrals receptores i transformadores com aquesta de la Catalana de Gas y Electricidad, construïda el 1920 en estil noucentista industrial.
La sala de la Plana de l’Om es va omplir aquest dimecres, 21 de maig, al vespre per homenatjar l’actriu manresana Assumpció Balaguer, amb una funció de radioteatre a càrrec de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Fals, que va interpretar l’obra de Josep Maria de Segarra. Durant gairebé dues hores es van anar desgranant els versos de l’autor català, que va voler que Balaguer fos l’Eulària, la protagonista de l’obra que es va estrenar el 1952 al teatre Romea de Barcelona.
Vi varietat 100% mandó. Prové de la vinya Camp de la Barraca, plantada el 2016 al terme de Fonollosa, de sòl argilós-calcari, amb sediments superficials de còdols.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
La imatge mostra un talús de la carretera de Can Maçana i ens serveix d’exemple d'uns elements geològics que veiem en molts llocs del Geoparc i que s'anomenen «paleocanals».
El diccionari normatiu (DIEC2) defineix el verb acotar com a «atansar una cosa a una altra» o «abaixar el cap, inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra».
Avui analitzarem l’etiqueta d’un formatge molt apreciat pels amants dels sabors intensos, però que pot fer enrere els paladars més acostumats a gustos més suaus.
15/05/2025
Josep Gaspar Serra. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1926)
.jpg)
