Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'agost de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El gos que els acompanyava semblava més inquiet que ells. “Fan un bany de bosc”, em va dir una amiga. Vaig riure, però al cap d’un moment m’ho vaig repensar. Potser tenen més raó ells que nosaltres, que passegem amb presses o fem veure que ens movem per fer salut mentre escoltem
podcasts de
true crime.
Això del
shinrin-yoku, que en japonès vol dir literalment “absorbir l’atmosfera del bosc”, és una pràctica que sembla que guanya adeptes. No cal fer-hi ioga ni descalçar-se sobre molsa verge. És tan senzill —i tan difícil alhora— com ser-hi. Respirar. Escoltar. Existir en el bosc, no només passar-hi.
I aquí ve la gràcia: cada cop hi ha més estudis que en confirmen els beneficis. Reducció de l’estrès, millor qualitat del son, reforç del sistema immunitari... tot això només per haver passejat una estona entre pins, alzines o roures. No cal que siguin sequoies californianes. Una pineda d’aquestes del Pla de Bages pot ser suficient. Però cal mirar-la amb ulls nous.
Els banys de bosc tenen un punt de ritual, de retorn a una lentitud que no sabem gaire gestionar. En lloc de fer del bosc un escenari per a l’esport o la selfie, ens proposen convertir-lo en un lloc de trobada amb nosaltres mateixos. Pot sonar una mica místic —i potser ho és—, però potser no calen tantes justificacions si el que fem ens fa sentir millor.
A Manresa tenim el luxe d’estar envoltats de natura a tocar. El parc de l’Agulla, els marges de la riera de Rajadell, els camps de cereal que encara aguanten a Viladordis. Potser només ens falta un canvi de mirada. I una mica més de temps.
Cal entendre els banys de bosc, doncs, com una nova manera d’habitar el món. No es tracta només de passejar entre arbres, sinó de recuperar la consciència de formar part d’un sistema viu. I si un dia no sabeu què fer, proveu-ho: deixeu el mòbil al cotxe, entreu al bosc —no cal anar gaire lluny—, camineu a poc a poc i deixeu que el silenci us parli. Potser no us curarà de res, però segurament us farà una mica més humans.
