Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Doncs bé, un cas semblant és el d’
enclastar, que és també una variant dialectal de la forma estàndard
encastar, que el diccionari normatiu defineix com
«fixar (una cosa) en una altra fent-la entrar en part en una cavitat o buit d'aquesta, encastar una instal·lació d'aigua en una paret, encastar una pedra preciosa en or, en argent. Encastar una cuina
». O bé
«adherir íntimament (una cosa) a una altra. Han encastat perfectament el paper a la paret
». I per extensió:
«D’una bufetada t’encastaré a la paret
».
El nostre diccionari normatiu (DIEC2) no inclou la variant
enclastar, però sí que ho fan el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) i el Diccionari Alcover-Moll (DCVB), que recull el mot a Cardona i Solsona, i també al Penedès. Joan Corominas també parla d’aquesta variant al seu Diccionari Etimològic (DECat). I a Manresa és la forma usual: enclastar una instal·lació, enclastar el paper a la paret, enclastar una bufetada, etc.
