Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El canvi climàtic no és només un problema tècnic; és el símptoma d’una mirada equivocada sobre el món. La natura no és un magatzem inesgotable, ni un decorat. És la base de la vida, també de la nostra. Aquesta és la idea central de la biosofia: una saviesa que parteix de la vida com a valor fonamental.
La paraula és nova, bios vol dir vida, sofia, saviesa, però el seu sentit és antic i proper. Molts ja practiquen la biosofia sense anomenar-la així. Quan un pagès del Pla de Bages estima i cuida la seva terra, quan una mestra ensenya a tenir cura del medi, o quan algú defensa el riu Cardener com a bé comú, està actuant com un biòsof. No cal tenir estudis per ser-ne: cal consciència i responsabilitat.
Aquesta mirada no és nostàlgica, sinó necessària. No es tracta de tornar enrere, sinó d’anar endavant amb seny. El progrés no pot seguir ignorant els límits de la biosfera. Cal un canvi cultural profund, que situï la vida, tota la vida, al centre de les decisions personals i col·lectives. Això implica recuperar valors com l’arrelament, la cura, la mesura. Però també implica repensar l’economia, l’educació i la manera com ocupem el territori.
El biòsof, en aquest context, és qui combina coneixement, respecte i acció. És un agent de transició, un pont entre la ciència i la saviesa quotidiana, entre el present i un futur habitable. És un sembrador de preguntes, un teixidor de vincles i un guia en temps d’emergències. En llocs com el Bages, amb patrimoni natural, agrícola i humà viu, aquest paper pot ser clau. La biosofia ens ofereix un marc per orientar aquesta transformació.
Al Bages, aquest canvi de mirada és perfectament possible. Disposem d’un paisatge agroforestal viu, d’una ciutadania amb memòria rural i d’iniciatives que ja apunten en aquesta direcció. Però cal sistematitzar-ho, donar-hi cos conceptual i traducció operativa. La biosofia pot ser aquest paraigua: una eina de pensament per a un canvi profund. Un canvi que no només és necessari, sinó que és viable i urgent. No és un luxe pensar amb la vida al centre. És una condició de supervivència col·lectiva. I, si més no, una forma més digna d’habitar el món.
