Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'agost de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La zona es va urbanitzar entre els darrers vint anys del segle XIX i els deu primers del XX amb una barreja curiosa d’indústries, habitatges burgesos i locals de lleure com aquest Casino dels Senyors, representatiu de la burgesia local. És una obra d’Ignasi Oms i Ponsa iniciada el 1906, en la seva etapa modernista, i acabada després de la seva mort, el 1914, per Josep Firmat, que no va poder respectar plenament el projecte original per problemes de pressupost. Va modificar l’entresol el 1917 per instal·lar-hi un bar i el 1919 s’inaugurà la terrassa que dona al Passeig. El Casino començà una lenta decadència a partir de la Guerra Civil fins que els propietaris van intentar enderrocar-lo per construir-hi habitatges el 1972. Després d’un llarg litigi i que es declarés monument d’interès local i provincial, la Diputació va encarregar a l’arquitecte Antoni González que restaurés les cobertes i les esquerdes i es va restaurar i reformar el 1997, a cura de Josep E. Hernández, per a la instal·lació de la biblioteca pública i de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament.
És de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica amb semisoterrani, entresol i principal. Està format per tres cossos, el central més destacat, articulat per dues escales situades als costats d’aquest cos central, que s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, la principal dona a una terrassa situada sobre el Passeig i la posterior està envoltada per un jardí amb arbres exòtics i una pista de tennis de ciment. Tot i que la decoració no es va acabar d'acord amb el projecte original i hi falten dos llanternons sobre columnes dibuixats per Oms, és molt rica, amb elements de tipus historicista, classicista i floral. Hi destaquen els finestrals geminats, arcs diversos amb predomini dels de mig punt, acroteris amb garlandes de pedra o els capitells i balcons amb boniques decoracions florals i, finalment, la riquesa de les cobertes amb dues cúpules amb teules en forma d’escates de ceràmica vidriada. El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de manera integral per la importància històrica i artística, representativa del modernisme a la ciutat. A més, es considera una referència del paisatge urbà i una de les obres més importants d'Ignasi Oms. Fins al Franquisme, fou un club social privat per al lleure de la burgesia local, amb instal·lacions esportives, sales per a reunions i espectacles.
PER SABER-NE MÉS:
- BARAUT, Antoni; BOVER, Immaculada, "El Modernisme al Bages". Revista Dovella. núm. 3 Desembre, 1981.
- LACUESTA, Raquel, Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins, Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
