Recuperar la memòria de 1975 podria quedar en un exercici nostàlgic d’aquell darrer any del franquisme on, suposadament, tothom ja se sentia demòcrata i donava la dictadura per amortitzada.

Recomanacions de cinema, teatre i art.

Avui ens centrem en un indret força desconegut, que no es troba a la Catalunya Central, sinó a les terres de Ponent, al bell mig de la Noguera.

Aquest dimecres 3 de setmbre vam parlar de la Manresa de 1975, al Casino

L’historiador Francesc Comas m’explica que la Cabrada era una festa que es feia a la ciutat després de la coberta d’un edifici.

Amb la calor pròpia de l’estiu, arriben les ganes de menjar plats fresquets que ajudin a suportar les elevades temperatures.

La carrossa del Gremi de la Cinteria, que va tenir el primer premi en la Cavalcada Artística del 29 d’agost, situada al carrer Guimerà quan passava per davant de l’establiment de fred Industrial Farré.

La ciutat perd un lluitador bregós i constant que va concebre la política només com a eina de participació i en va saber ser testimoni.

Fa uns dies, a tocar del camí de la Séquia, vaig veure una parella que caminava molt a poc a poc. No parlaven. S’aturaven sovint, tocaven les fulles d’un lledoner, oloraven l’aire, tancaven els ulls.

La certificació és un instrument clau per avaluar i millorar l’eficiència energètica en el sector de la construcció i manteniment d’edificacions.

El número de setembre del 2000 de la revista publicava el reportatge de Carles Claret: «La medicina privada espera la liberalització».

Especialista en Psicologia Clínica, treballa com a psicooncòloga a Althaia, des de 2006. Prèviament va treballar en un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i en les unitats d’hospitalització de malalts aguts, trastorns afectius i d’alimentació a l’hospital de Dia del Garraf i als Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Vilanova i la Geltrú. Professora de Psicooncologia dins del màster de Psicologia General Sanitària de la UVIC, ha impartit classe de d’aquesta matèria en el postgrau d’Uroginecologia per a llevadores d’UManresa i a Medicina de la UVic-UCC).

Dins del terme de Manresa hi ha més d’un centenar de masies disseminades. De fet, l’Ajuntament té elaborat un Catàleg de Masies i Cases Rurals, que en recull prop de dues-centes. Són factors decisius per a la salvaguarda del territori i en aquest reportatge parlem de nou de les més antigues, que són un referent per a la ciutat: la Culla, les Marcetes, el Grau, can Font, l’Oller, les Farreras, cal Balcells, el Suanya i la Morera. Algunes encara mantenen l’activitat agrícola i ramadera original, però d’altres han passat a titularitat municipal, tot i que ofereixen serveis relacionats amb el sector.

Al mig del primer tram del Passeig, en un solar enorme, destaca el Casino.

«A Alemanya hi ha molts problemes de burocràcia i les coses van molt lentes»

Esteu davant d’un vi fruit de la supervivència, fruit d’una vinya única que durant més de cent anys ha vist passar la vida i la gent del territori.

Arribant a Sallent des del sud és molt visible un turó coronat per l'església rodona de Sant Sebastià, perfectament restaurada i declarada bé cultural d'interès nacional.

Entre els impermeables improvisats i els paraigües oberts enmig del públic, el cert és que no es veia gens clar el futur del concert. Però només va caldre l’entrada a l’escenari del duo de Mataró perquè el cel es rendís. El primer tema va ser el que dona nom al seu últim disc, ‘Cafè pels més cafeteros’, i el que va marcar el ritme de la nit.

La revista El Pou de la gallina se suma a la commemoració dels 50 anys de les últimes detencions del franquisme a la ciutat i la lluita per recuperar els drets i les llibertats.

Oriol Fontdevila, crític i investigador d’art, nomenat recentment director del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, i Francesc Vilà, director del Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, conversen sobre el paper dels museus i els centres d’art en la societat actual.

En la revista anterior parlàvem de la variant «arramblar», que és com es diu habitualment a Manresa el verb «arrambar».

Tots hem picat alguna vegada alguna cosa salada mentre veiem una pel•lícula o durant una tarda de cap de setmana relaxada.

L’artista barceloní, seguint amb la seva gira en la qual presenta el seu últim disc, ‘Agorafília’, el passat 19 de juliol va fer parada a Manresa. Als Jardins de la Cova de Sant Ignasi, plens fins a l’última cadira, la connexió entre el públic i el cantant va ser immediata.

Els desconeguts Jardins de la Cova són un indret magnífic per fer-hi concerts. I si aquests són de música suau i intimista aleshores la relació és perfecta. Això és el que va passar divendres quan la cantautora bagenca Anaïs Vila va oferir el seu concert dins del Festival Sons del Camí.

Jo Jet i Maria Ribot presenten un concert carregat d’emocions dins el festival Sons del Camí

Els setmanals de Fàbrica Nova, encarregats, contramestres i majordoms, eren la jerarquia de l’empresa.

Davant la crisi ecològica, econòmica i social que travessem, cada cop més gent sent que cal una altra manera de viure.

Lluís Llach (1948) va ser a la llibreria Parcir el 17 de juny davant d’un públic devot que li reconeix no només el talent de cantautor sinó també el seu ofici literari d’ençà d’aquella «Memòria d’uns ulls pintats» (2012), «Les dones de la Principal» (2014) o «El noi del Maravillas» (2017), entre d’altres.

Manresa llança una campanya apel•lant a l’orgull ciutadà

El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.

Recomanacions de cinema, música i teatre.