Després d’estudiar detingudament el web de Manresa Turisme, m’havia fet la il·lusió que la visita seria quelcom excepcional. Natura, cultura, patrimoni, enologia, història..., tot era molt atractiu i caldria escollir bé les visites. El viatge durava uns quants dies i estava convençut que aquesta etapa seria un revulsiu a la nostra rutina rural. Quan, pocs dies abans, vam saber que part del viatge sorpresa era travessar Manresa de punta a punta a principis d’estiu, vaig dormir ben poc. Quins nervis! La veritat és que no havia vist gaire món.
Som una colla que ens apleguem i compartim destinació gastronòmica comuna i, com en la majoria d’usuaris dels viatges organitzats entre setmana, la nostra feina és engreixar-nos. Encara que no em quedaria mai a viure en aquesta ciutat amb tan pocs espais verds, vista així, de passada, em va semblar bastant ben parida. La gent ens va rebre amb simpatia exagerada, potser perquè érem uns turistes peculiars, o perquè no van arribar a llegir bé la paraula Transhumància i van entendre que es tractava d’una rua Trans. La comprensió lectora és precària. La multitud que ens esperava –Mira! Mira! Quina gràcia!– no parava de tirar fotos. A la nostra rereguarda, el molt honorable ajuntament va tenir la deferència de disposar tot un operatiu de neteja que acomboiava tot el recorregut. Tot va anar molt de pressa. En menys d’una hora ens vam polir la ciutat. Ens crèiem que fèiem el turista, però resulta que l’atracció turística érem nosaltres.
Passats els dies i pensant-hi detingudament, crec que se’ns va pispar, com a mínim, la visita a la Manresa Medieval i el Museu de Barroc. El recorregut pel centre va ser tan ràpid que ens vam perdre els detalls de les edificacions modernistes i no se’ns va deixar aturar un moment ni per convidar a un tallat el senyor Amat-Piniella, tan predisposat sempre a compartir taula amb els passavolants al Passeig. La llet la hi posàvem nosaltres. Esperem que l’any que ve ens deixin visitar els edificis emblemàtics per dintre i alimentar-nos de la cel·lulosa emmagatzemada al Casino, contribuir amb les nostres deposicions a fer una aportació artística al conjunt de mosaics de la famosa cova que, en temps remots, va servir de refugi als nostres avantpassats i, si hi ha temps, proposem fer una becaina en aquesta catedral que fa tota la pinta de ser molt fresca. En cas que no sigui possible, exigim passar per la via verda.
