Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa cinquanta anys, la revista
Canigó va dedicar un reportatge especial al Bages titulat:
El melic del Principat. Ignasi Perramon, enginyer industrial, en l’article
Sobre una comarca interior gairebé estancada, informava amb dades de la Delegació Comarcal de Sindicats de 1972 que l’ocupació en el tèxtil de tota la comarca del Bages arribava fins a les 18.000 persones, mentre que a la ciutat de Manresa el 1970 era de 5.700 treballadors al tèxtil, que ja venia d’una notable disminució, perquè el 1965 hi havia 12.013 treballadors/treballadores tèxtils a la ciutat. Ara, l’historiador, enginyer industrial, comunicador i exconseller de la Generalitat de Catalunya, de Comerç, Turisme i Consum, i d’Innovació, Universitats i Empresa per ERC, Josep Huguet Biosca, recorda aquella efemèride, en l’article
Fa cinquanta anys, a Regió7, del 16 d’agost passat. Sembla clar que Huguet ha comparat erròniament les dades de la comarca amb les de la ciutat, ja que en dues frases consecutives cita correctament que el 1972 l’ocupació en el tèxtil al Bages arribava fins a les 18.000 persones, però després, parlant de les diverses crisis, diu que el 1965, hi havia 12.013 treballadors, el 1966, havien baixat a 6.989 i el 1970, fins als 5.700. Tot plegat, sense especificar que es tracta de dades només de Manresa. El transfons és correcte: el tèxtil estava en una crisi profunda des de mitjan dels anys seixanta, però en confondre la població activa de Manresa amb la del Bages, les xifres que dona semblen dir el contrari. Metodològicament, també és confús l’ús del mot
rams, que equival a subsectors, quan en realitat està parlant de sectors com el tèxtil o el metall.
El més greu de tot és que Huguet torna a caure en l’error de creure que hi havia 3.000 obreres a la Fàbrica Nova, als anys cinquanta. Com vam mostrar amb l’historiador Lluís Virós, basant-nos en els llibres salarials, sumant les fàbriques de Bertrand Serra: Fàbrica Nova i Remei, el Guix i la de Sant Fruitós, la xifra màxima de treballadores és de 2.172, el novembre de 1953, amb una mitjana durant tota la dècada al voltant dels 2.000 obrers. L’error prové de la propaganda municipal al principi del procés de rehabilitació, en la qual es deia que “3.000 obreres a la fàbrica nova seran substituïdes per 3.000 estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya”-ara han baixat fins a 2.500.
