Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'agost de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És obligatòria en diversos casos, incloent-hi edificis de nova construcció, edificis existents que es venguin o lloguin, edificis públics de més de 250 m², edificis que pateixin reformes significatives i edificis d’ús terciari de més de 500 m² (comercials, sanitaris, educatius, culturals, etc.). També s’exigeix en edificis que hagin de passar una inspecció tècnica obligatòria.
L’etiqueta energètica classifica els edificis segons la seva eficiència en una escala que va de la A (més eficient) a la G (menys eficient). El certificat pot ser emès per a edificis projectats, acabats o ja existents, i es basa en dos indicadors fonamentals: la demanda energètica (energia necessària per cobrir calefacció, refrigeració i ACS) i les emissions de CO₂ derivades del consum energètic. Tots dos valors es calculen anualment per metre quadrat i es presenten respectivament en kWh/m² i kgCO₂/m².
Per millorar l’eficiència, és fonamental implantar mesures d’estalvi energètic, les quals han de complir requisits com viabilitat tècnica, rendibilitat econòmica dins la vida útil dels equips i una descripció clara per a promotors i propietaris. A més, aquestes mesures han de ser eficients, no perjudicials per als sistemes existents, i han de generar un estalvi econòmic superior a la inversió. Es poden avaluar mitjançant criteris com el retorn simple de la inversió (PB), la taxa interna de retorn (TIR > 20%), l’estalvi acumulat, o el valor actual net (VAN positiu).
Paral·lelament, existeixen les auditories energètiques, que són eines essencials per conèixer l’estat energètic d’una organització dins la seva edificació. Aquestes avaluacions identifiquen consums, costos associats i proposen millores tècniques i de gestió per optimitzar l’ús de l’energia. A més, busquen reduir emissions contaminants i contribuir a la sostenibilitat. Les auditories tenen com a objectius establir una línia base energètica, determinar l’impacte del cost energètic en les unitats productives, implantar mesures correctores i promoure una gestió energètica més eficient. També serveixen com a base per implantar un sistema de gestió energètica (SGEn).
Aquestes auditories són aplicables a una gran varietat de sectors: indústries, transports, edificis públics, hospitals, comerços, habitatges, centres esportius, etc. Segons el retorn de la inversió, les millores es poden classificar en curt termini (0-5 anys), mitjà (5-10) o llarg termini (més de 10).
Les mesures d’estalvi energètic abasten múltiples àmbits. A nivell general, es promou la conscienciació, la gestió eficient, l’ús de la llum solar, la monitorització de consums i l’ús intel·ligent de tarifes energètiques. A nivell d’edificació, es busca reduir ponts tèrmics i millorar l’aïllament. Pel que fa a climatització, s’impulsa l’ús d’equips eficients (aerotèrmia), sistemes de control intel·ligents, zonificació i aprofitament del free cooling o recuperadors de calor. També es proposa transformar calderes convencionals per altres de gas o de condensació.
En il·luminació, es recomana l’ús de tecnologia LED, sistemes de control, detectors de presència i temporitzadors. En sistemes informàtics, cal evitar el mode standby, escollir equips eficients i programar modes d’estalvi. Els motors han d’ajustar-se a la càrrega i ser eficients (IE2/IE3), i es poden optimitzar amb variadors de freqüència i manteniment adequat. Per a aire comprimit, es proposa ajustar la pressió, eliminar fuites, incorporar detecció de pèrdues i optimitzar el funcionament dels compressors.
En definitiva, la certificació energètica i les auditories permeten identificar oportunitats per reduir el consum d’energia, disminuir emissions, estalviar costos i afavorir un desenvolupament sostenible.
