.jpg)
Sota la llum del capvespre, el grup manresà Jo Jet i Maria Ribot va oferir aquest dijous un concert que va convertir l’espai en un refugi per a les emocions més sinceres. El festival Sons del Camí va reunir un públic fidel, majoritàriament adult, que va omplir gairebé totes les cadires del recinte.
Amb un estil caracteritzat per la introspecció, el grup no va fer un repertori per vibrar sinó per sentir. Les cançons del seu últim àlbum Ribera, interpretades amb cura, semblaven fetes perquè cada espectador les rebés individualment i pogués connectar-hi emocionalment. Durant el concert, el grup va explicar que Ribera no tracta d’històries personals, sinó que busca en la memòria dels ancestres, creant una proposta valenta que connecta el passat amb un possible futur. Cap al final del concert, els tres integrants van endinsar-se entre el públic per cantar dues cançons a peu dret. Aquest gest va fer que aconseguissin interpel·lar-lo encara més.
L’entorn natural va col·laborar a fer únic aquest concert. Les primeres cançons van anar acompanyades de la llum del capvespre, mentre que les últimes van ser interpretades sota la llum dels focus. Cal destacar els sons d’ambient que, durant les pauses entre cançons, connectaven amb la calma del repertori. Sense gaires efectes escènics, Jo Jet i Maria Ribot van demostrar que la senzillesa també pot commoure.
Tot i ser un grup jove, la majoria d’espectadors eren d’edat avançada. La presència del jovent era escassa, fet que sorprèn si es té en compte la sensibilitat artística que el grup transmet. Una mostra, potser, de com encara hi ha una certa falta d’encaix entre l’oferta cultural emergent i el jovent local.
Més enllà d’una proposta musical, el concert va esdevenir una experiència reflexiva: un viatge entre el passat i el futur a través de la memòria i la paraula.
