Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de setembre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La seva recuperació detallada, però, ens indica que tot i ser a les acaballes, el règim va mantenir fins a l’últim dia —i més enllà i tot— la repressió contra qualsevol mena de dissidència. Per això, en la nostra portada, hem volgut situar-hi algunes de les persones que a Manresa en van pagar un preu en forma de detenció, empresonament i, de vegades, també tortura. No hi són tots, però el grup és prou representatiu i aporta un missatge del tot contemporani: els drets civils i la democràcia no s’obtenen sinó que es guanyen, i cal defensar-los quotidianament. Que mig segle després la realitat no sembli ajudar-hi encara fa l’exercici de memòria més necessari que mai. De la mateixa manera, convé reescriure què va representar la transició a banda de la instauració d’un règim polític teòricament més aperturista, tot i que, en el fons, tot quedés
atado y bien atado.
Amb aquest reportatge,
El Pou de la gallina se suma a la commemoració dels 50 anys de les últimes detencions del franquisme a la ciutat i la lluita per recuperar els drets i les llibertats. Es tracta d’un programa d’activitats que va començar el 29 d’agost i que preveu una quinzena d’actes a càrrec de dotze entitats de la ciutat. De tots ells, el del dimecres 8 d’octubre al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa suposarà un reconeixement institucional a totes les persones represaliades pel franquisme. Un règim que sembla no haver-se extingit del tot quan surten a la llum moviments del
deep state espanyol com l’operació Catalunya o creixen de manera ràpida els idearis dels partits d’extrema dreta. La recuperació de la memòria històrica és vital per saber d’on venim i identificar quan els cicles de la història estan a punt de repetir-se. Aquest mes descobrim l’ombra allargada del franquisme.
