Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es tracta d’un indret amb una geologia espectacular, en una àrea força despoblada. Actualment pertany al municipi de les Avellanes i Santa Linya, on s’està gestant la creació d’un Parc Geològic i Miner, impulsat des del Museu de Geologia de la UPC. Abans havia estat dintre del municipi desaparegut de la Baronia de Sant Oïsme. Geològicament es troba en una zona enormement complexa, ja que forma part de les anomenades Serres Marginals Pirinenques, a tocar del Mantell de Sant Mamet, dintre del que molts anomenen Prepirineu. Concretament, aquest indret es situa sobre un aflorament dels materials del Cretàcic Superior, prop del seu trànsit cap al Paleocè; és a dir, a tocar del pas del Mesozoic (o Era Secundària) al Cenozoic (o Era Terciària), però dintre de la primera. Aquesta zona, té una antiguitat d’uns 60–70 milions d’anys. Però la característica fonamental és que l’antic poble, actualment desaparegut, es trobava situat sobre una capa de calcàries molt fracturades. Per sota d’aquestes, hi ha una capa d’argiles. I tot el conjunt es troba inclinat cap al NE. En aquestes circumstàncies tot el conjunt es trobava en un relatiu equilibri, però exposat a un clar risc geològic, amb unes calcàries fragmentades situades sobre unes argiles, i tot el conjunt lleugerament inclinat cap a una vora, cap on passa la Noguera Pallaresa.
Per la superfície de contacte entre les calcàries i les argiles anava circulant aigua, fent més lliscoses aquestes últimes roques. I per altra, un efecte detonant va precipitar la fi d’aquest precari equilibri. Sembla que el 3 de març de l’any 1373, un terratrèmol, dels molts que hi ha al Pirineu, va sacsejar tot aquest conjunt. Així, es van començar a moure els blocs de calcària, lliscant sobre les argiles i obrint-se escletxes en fer-se més grosses les fractures que trencaven les calcàries. Com a conseqüència de tot això, el poble va desaparèixer, pràcticament engolit per les escletxes. Va quedar com a resta un pany de la paret de l’antic castell i l’església situada entre dues escletxes. La resta de poble, dels tres barris que tenia, va quedar totalment enrunada. I, alhora, es va generar un caos que va baixar lleugerament cap al proper riu.
Nom del paratge: Montclús, Sant Urbà de Montclús.
Situació: Aquest lloc es troba a la Noguera, al terme de les Avellanes i Santa Linya, dintre del projecte de creació del Parc Geològic i Miner de la Noguera Occidental, conjuntament amb els municipis d’Os de Balaguer i d’Algerri.
Situació geològica: Aquest indret es troba plenament situat dintre del Pirineu Meridional, concretament dintre de les anomenades Serres Marginals Pirinenques, que sovint s’anomena Prepirineu.
Materials geològics: Situat sobre unes calcàries del Cretàcic Superior, gairebé al límit entre el Mesozoic i el Cenozoic. Hi havia un antic poble situat sobre les calcàries. Però sota d’aquestes roques hi ha uns materials argilosos summament plàstics. Tot el conjunt es troba lleugerament inclinat cap al NE. Les calcàries, més rígides que les argiles, es troben fracturades, amb nombroses diàclasis. El conjunt tenia tots els ingredients per a ser enormement inestable, com així va succeir.
Edat de formació de les roques: Per una banda, cal considerar l’edat de les roques, d’uns 50-60 milions d’anys, com hem dit abans. Per d’altra banda, cal parlar de l’edat de la formació d’aquestes estructures pirinenques, que es pot fixar en torn a uns 60–70 milions d anys. I caldria parlar de quan van succeir els fets que van fer desaparèixer el poble.
L’esfondrament del poble. Tot i que des de feia temps s’estaven movent i obrint les esquerdes, raó per la qual sols hi ha una víctima documentada, el moviment definitiu sembla que es produeix el 3 de març de l’any 1373, com a conseqüència d'un moviment sísmic.
Curiositats: Hi ha una llegenda, creiem que totalment infundada, que deia que la desaparició d’aquest poble va ser un càstig diví, per ser un poble de pecadors. Res més fals, va desaparèixer per raons geològiques.
Procedència del nom: Probablement fa referencia a un poble clos entre les esquerdes d’una muntanya.
