Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de setembre de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia que la jove cantautora feia anys i al punt que el sol començava a esbiaixar-se darrere l’horitzó. Un escenari ideal perquè Shanti presentés el seu darrer treball discogràfic,
On comença el camí, un camí vital i artístic de llarg recorregut, en què s’alternen diversos estils –del folk al rock, passant pel pop, el soul i fins el rap– i se succeeixen els missatges. Perquè en les seves cançons tan importants són les lletres com la melodia, el ritme, la veu, la dicció, l’expressió i el moviment del cos. Són cançons que ens parlen d’abraçades que aturen el temps i ens fan tocar el cel, de vides estroncades abans de néixer, de la reivindicació de la memòria i la necessitat de combatre el pas del temps amb més vida, d’esbandir la por i atrevir-te a ser qui ets, de l’herba fresca sota l’asfalt, de la tendresa contra la duresa cruel del món, de la fusió amb la terra, amb la gent que estimes... La seva divisa és ser feliç –així mateix ho proclama obertament en una cançó:
He decidit ser feliç– i ser-ho en companyia del proïsme, perquè “la felicitat només és plena quan es comparteix”. Una felicitat que, com la vida, la bellesa, el país i la justícia, cal construir dia a dia amb la complicitat de “les persones vitamina, les persones arrel, les persones llum”, tres qualificatius que defineixen la personalitat i l’obra de qui els reivindica. Un vespre tan màgic com una cuca de llum al fons del pou d’una nit d’estiu.
