Recomanacions musicals, artístiques i cinematogràfiques per estimular els sentis.

El 20 de febrer de l'any 1978 la nostra Demarcació de Manresa del Col·legi de Perits i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya va fer donació a la ciutat d'un primer monument dedicat al Bages, que va presidir la plaça Bages fins al desembre del 2005. En aquesta data la plaça es va urbanitzar i la illeta on s'erigia l'escultura requeria ser desplaçada i per tant calia desmantellar tot el monument, que lluïa alt i esvelt imitant una hipèrbole de revolució.

Josep Cuello Subirana és biòleg i escriptor, doctor en Biologia, professor a les facultats d’Educació de la Universitat de Vic i de Biologia i Química de la Universitat de Barcelona, i catedràtic i inspector d’Ensenyament al batxillerat. Fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, és membre de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat d’Història Natural de les Balears i de la Societat Catalana de Micologia. Traductor d’obres científiques, especialista en gastronomia i expert en bolets, ha publicat llibres de cuina, una biografia, poesia i dues novel·les: "Aigua Molla" i "La Capsa de Dillenius".

Acabat de sortir al mercat i amb una nova imatge, l’Abadal Blanc –amb canvi de nom i disseny d’etiqueta– manté el cupatge tradicional que el fa un vi complex i gastronòmic.

El Govern augmenta fins al 80% la rebaixa a la barrera troncal de Sant Vicenç de Castellet per millorar la mobilitat i la seguretat viària

Manresa, és ben poc sabut, va ser un dels primers municipis catalans a tenir un cos de bombers, fa 170 anys. Potser els dos grans incendis que té documentats la ciutat en les últimes tres centúries van ser una advertència per a la posteritat. Moltes finques del barri Antic, a més, encara conserven la placa corresponent a la façana que garantia l’actuació en cas de foc o qualsevol emergència.

La fàbrica, aixecada el 1872, es troba al barri del Guix, davant de la carretera de Berga. És un conjunt d’estil industrial tradicional i en el segle XIX estava en un entorn allunyat del nucli urbà, tot i que actualment és al costat del polígon dels Dolors.

Aquest mes no es farà l’habitual taula rodona al Casino.

Claudia Méndez. Puebla (Mèxic)

Excepcionalment, no ens referirem a un paratge en concret ni a un indret determinat. Ens farem ressò de l’existència d’un nivell geològic peculiar, molt conegut pels muntanyencs, tot i que no tothom en coneix el qualificatiu. Es tracta d’un nivell de roques carbonatades molt freqüent al Berguedà, com les de la font del Patzí, a la Nou de Berguedà, on aquest nivell geològic ha condicionat la formació del paisatge.

Tot i que encara no és possible parlar d’una normalitat plena pel que fa a la presència femenina en els mitjans de comunicació en igualtat d’oportunitats i càrrecs de decisió, tot sembla indicar que hi som més a prop, després d’haver recorregut un camí no gens fàcil.

A la residència Montblanc de Manresa es respira aire de festa. Els avis i les àvies s'han reunit al saló central per escoltar les cançons del pianista convidat durant les festes de Nadal. Entre el públic, es troba la Maria López, que fa ballar els dits mentre el músic toca cançons tradicionals.

L’amic Josep Maria Oliva, membre de l’equip de redacció d’aquesta revista, em parlava fa ben poc de l’expressió «llençar a la bassa», en el sentit de desprendre’s d’alguna cosa per sempre; és a dir, de llençar-la a les escombraries.

Avui hem volgut dedicar aquest espai a parlar d’un "snack" que, qui més qui menys, ha tastat en alguna ocasió. Tot i tractar-se d’un producte salat, per a moltes persones és summament addictiu. Un cop encetat un paquet, és difícil deixar de menjar una de les llavors comestibles més conegudes per tots: les llavors de gira-sol.

Espectacular fotografia, feta dos dies després de l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, que mostra els efectes causats per les inundacions a l’estació de Manresa-Riu del Ferrocarril Econòmic de Manresa-Berga.

L’ésser humà ha estat pròdig perquè ha estat intel·ligent, però la seva indulgència amb els errors esdevinguts al llarg de la història l'han convertit en un idiota i en un espavilat. Aquesta frase és de Richard S. Scorer, meteoròleg britànic (1919-2011) amb inquietuds mediambientals. L’any 1977 va escriure el llibre "The Clever Moron" (L’idiota intel·ligent).

A l’espai d’exposicions del Casino, la mostra ‘Alfabet Calderer’ converteix en obra gràfica de gran format l’escriptura de Lluís Calderer, l’envolta dels artistes amb qui havia col·laborat i ens l’explica des de Manresa i en el món, local i universal sempre, mestre, poeta, savi.

El número de febrer de 1998 de la revista publicava el reportatge central d’Eva Díez i Laia Olivé, que analitzava l’evolució de les adopcions, cada vegada més freqüents a Manresa, malgrat les traves legals amb què es trobaven les famílies i el fet que calia anar a buscar els infants a països llunyans.

Les recomanacions artístiques, teatrals i cinematogràfiques per viure un febrer lluminós.

Als que us atreu la tecnologia i potser també als que no gaire, us deu haver cridat l’atenció l’anunci recent del Departament d’Energia dels Estats Units, que deia que els investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Livermore han aconseguit produir més energia a partir de la fusió que l’energia làser que s’ha utilitzat per conduir-la.

Ricard Tomàs Puig és enginyer per l’Institut Químic de Sarrià i enginyer industrial per la Universitat Ramon Llull. Jubilat des del 2021, va ser director d’Operacions i adjunt a Gerència a Aigües de Manresa S.A, on havia estat director d’Explotació, cap del Servei de Producció i Qualitat i cap de planta de Depuració d’Aigües Residuals. Abans havia treballat com a ajudant tècnic a Egrema i durant deu mesos com enginyer químic a Pirelli. Ha estudiat violí i viola al Conservatori Municipal de Música i de 1985 a 1996 toca a l’Obrador Instrumental de Joventuts Musicals. És un apassionat de l’òpera.

Aquests darrers dies, milers de professionals de la sanitat s’han mobilitzat al carrer per exigir menys càrregues de treball i salaris més dignes. El col·lectiu mèdic encapçalava la vaga, però, al seu costat, i amb encara menys sou, hi havia infermeres, psicòlegs, dentistes... igual de 'precaritzats' i exigits.

L'espectacle explica la història real d'Alan Montoliu, un noi que amb 17 anys es va treure la vida pel ‘bullying’ i la pressió social.

Amb la perspectiva de l’any 2024, Manresa es proposa repetir sis dècades després la capitalitat de la sardana. I així com és evident que en aquest temps la ciutat ha canviat, cal dir que la sardana també. El seu indiscutible interès musical o plàstic ara conviu en un entorn diferent i, fins i tot, han aparegut d’altres formes de ballar-la. Perquè molt subtilment el moviment sardanista ha evolucionat i avui és en una nova dimensió que conserva la vigència i l’atractiu. Una sardana menys multitudinària, és cert, però viva, capaç de concebre les propostes més desencotillades. Una sardana que a Manresa compta amb col·lectius prou bregosos, disposats a ballar-la... i fer-la ballar.

Allà on comença el carrer del Born trobem aquesta modesta casa de veïns feta el 1818 en estil neoclàssic popular. Està ben conservada per una restauració recent.

El passat 1 de febrer es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "Fer recerca a l’estranger", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.

Rokhaya Cisse. Dakar (Senegal)