​App robatoris

He sortit a comprar fruita però he observat un subjecte curiós i m’he vist obligat a canviar la prioritat i seguir-lo. És un ésser escanyolit que sembla vestir amb la roba reaprofitada d’algú altre que deu ser força més gran que ell, tant d’edat com de corpulència. M’ha cridat l’atenció de veure’l a la fruiteria, on ha remenat tot el gènere sense passar per caixa: ha destriat maduixes i se les ha fotut a la boca, ha mossegat nespres i les ha tornat a deixar a la pila, i ha escampat la boira a la fruiteria del costat, on ha fet tres quarts del mateix. I després, n’ha visitat una altra i una altra. Una ruta de fruiteries ben estudiada, on en pocs metres ha picotejat la matèria primera de cinc establiments. Aprofito que ja ha fet el rotet a la plaça per fer-li la pregunta: «N’ets conscient que els comerços de Manresa se suposa que tenen una aplicació per avisar a la Policia Local d’intents de robatori i de la presència de persones sospitoses?». «Eh? A mi rai no m’afecta, no tinc cap botiga. Per què ho dius?», em pregunta. Assenyalo els seus dits vermells de menjar maduixes. Indignat em respon: «Soc vegà i això em dona immunitat, a més tinc el hàndicap de tenir el paladar molt exigent, i cap oferta compleix les meves expectatives. Suposo que no estàs insinuant que he robat, oi? Pobre de mi. Això mai! Com a molt furto, i no és pas culpa meva. eh. La culpa és de la meva condició: soc molt, molt despistat. Mira, avui mateix, de cop i volta m’he trobat això a la ronyonera...», es treu una capsa d’una coneguda marca de ganivets amb l’instrument a dins. «Ja ho pagaria, ja, però no recordo ni a on l’he agafat. Ara només em queda aprofitar-lo per poder recollir i tallar les fruites de l’hort del meu veí... Però tornant al que preguntaves de l’aplicació de mòbil, jo també en tinc una d’instal·lada que em dona molta tranquil·litat. Em diu a quins comerços puc anar a provar-hi la mercaderia, i on em puc despistar sense conseqüències. Per l'abril, maduixes mil! Tant de bo també surti una aplicació que faci sonar una alarma quan se t’acosten persones a demanar-te almoina. Últimament és un no parar, quan passejo pel barri sempre apareixen per sorpresa persones sospitoses. N’hi ha un que m’ofereix roba interior masculina suposadament verge que es treu de la butxaca. "Per ajudar-me", suplica. Roba interior grapejada per un altre usuari vegà de l’aplicació? Per favor, que no em toquin el farciment».