Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No hauria dit mai que una defensora acèrrima com jo de la tecnologia veuria amb intranquil·litat cap on anem. Amb un cert toc d’ironia, fa unes setmanes un jove em va remetre a internet per aclarir un problema amb un lloc web que jo no aconseguia resoldre. El fet que els meus coneixements informàtics siguin els bàsics hi devia tenir alguna cosa a veure. Em va adreçar al popular xat GPT-3, un sistema d’intel·ligència artificial en línia de la companyia OpenAI que resol dubtes ben diversos i que va per la quarta versió. Pertanyo a una generació en què els meus estudis universitaris es basaven en llibres i encara es veien alumnes a les biblioteques. Vaig patir de valent amb aquells professors que transmetien el coneixement a base de transparències –format avui desconegut pel jovent– i encara recordo el dramatisme dels companys quan el docent decidia retirar la transparència i encara no t’havia donat temps a prendre nota de les primeres línies. Després va venir el Powerpoint. Sí, la meva generació també va pagar les conseqüències de la inexperiència d’uns professors que matxucaven l’alumnat amb presentacions amb un volum de diapositives impossible d’assimilar en un temps raonable. Quan jo acabava la carrera l’any 1996, tot just internet començava a treure el cap. L’evolució ha estat indubtable i agraeixo haver pogut tornar a cursar uns estudis universitaris amb l’ajuda de la xarxa. Una altra cosa, però, són els xats en línia que ofereixen respostes per a gairebé tot.
La vida és un repte constant en què estem obligats a evolucionar, i això s’aconsegueix pensant per prendre decisions davant dels múltiples dilemes als quals ens enfrontem a diari. Cal capacitat d’anàlisi, de reflexió i un esperit crític. Que jo sàpiga, això només és a l’abast de les persones. Per cert, he provat el xat. No podem anar pel món amb la ignorància pròpia dels que prefereixen mirar cap a un altre costat com si no passés res. Té respostes? Sí. Però si algun dia tu que em vas aconsellar recórrer al robot llegeixes això, que sàpigues que li vaig fer la pregunta un cop ja havia resolt el problema informàtic per altres vies. I no, el que em va respondre no era una solució vàlida per a aquell cas. Són els riscs de preguntar a un algoritme que ni pensa ni pateix. De moment, jo em quedo amb els jocs d’adults.
