per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Fins al primer terç del segle XX tota la ceràmica de construcció es va produir de forma artesanal a les anomenades teuleries, rajoleries o forns d'obra, desaparegudes o en un estat de ruïna total. Sortosament al Geoparc en tenim una que conserva l’aspecte que devia tenir fa més d’un segle, la teuleria de Coll de Bassa, a Sant Feliu Sasserra, que va funcionar esporàdicament fins fa pocs anys.
27/03/2023
Vehicles circulant a la C-55 a l'alçada de Sant Vicenç de Castellet, al Bages. | Arxiu
La Teresa ens rep en una sala d'estar de la residència Montblanc. L'estança és àmplia i silenciosa, amb un gran finestral per on es filtra la claror. Després d'avançar pas a pas amb el caminador, ens convida a seure entorn d’una taula vestida amb un gerro de flors.
Les recomanacions diàries actuals de sucre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) són molt clares i al "Saps què menges?" creiem que és important aclarir-les. Idealment, el consum de sucres lliures hauria de ser inferior al 10% de la quantitat total de calories que ingerim diàriament amb els aliments. I què vol dir això de "sucres lliures"?
El refrany fa referència al fet que el 21 de gener el dia s’allarga força, encara que estrictament sigui una exageració i no hi hagi pas una hora més de claror encara.
Cal Gravat és el barri residencial més nou de Manresa, situat al nord-est de la seva perifèria que delimita amb la ronda de circumval·lació de la carretera C-1411 i el polígon de Bufalvent. L’any 1980, per solucionar la manca de terreny edificable dins l’interior de la ciutat, l’Ajuntament en va promoure la urbanització, dissenyada des de Barcelona, i va cedir els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat de Catalunya.
15/03/2023
Joan Jordi Miralles, vora la torre de Santa Caterina | Francesc Rubí
Nou anys després de la publicació del tema "Manresa, vista pels escriptors", presentem un nou recull de textos literaris ambientats en èpoques i espais diversos de la ciutat. Si en aquella ocasió ens fèiem ressò de la ruta literària elaborada per l’escriptor Llorenç Capdevila, a partir d’una selecció de textos narratius i poètics d’autors locals i d’arreu, entre els segles XVI i l’actualitat, en aquest número reproduïm alguns dels textos recollits en aquell itinerari i en proposem de nous, extrets d’obres literàries aparegudes amb posterioritat.
La fotografia de paisatge és una eina valuosa per a la protecció i la conservació de la natura. A través de les imatges, es pot mostrar la bellesa dels espais naturals i la importància de preservar-los per a les generacions futures.
El número de març de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé, que analitzava l’augment del consum de drogues de disseny a la ciutat.
En parlem amb el musicòleg, assagista i crític musical Oriol Pérez, autor de dues novetats recents a l’entorn de dos grans músics: Johann Sebastian Bach i Robert Gerhard.
09/03/2023
Jo Jet i Maria Ribot | Foto: Elisabet Mateu i Ignasi Àvila
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
El 20 de febrer de l'any 1978 la nostra Demarcació de Manresa del Col·legi de Perits i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya va fer donació a la ciutat d'un primer monument dedicat al Bages, que va presidir la plaça Bages fins al desembre del 2005. En aquesta data la plaça es va urbanitzar i la illeta on s'erigia l'escultura requeria ser desplaçada i per tant calia desmantellar tot el monument, que lluïa alt i esvelt imitant una hipèrbole de revolució.
Josep Cuello Subirana és biòleg i escriptor, doctor en Biologia, professor a les facultats d’Educació de la Universitat de Vic i de Biologia i Química de la Universitat de Barcelona, i catedràtic i inspector d’Ensenyament al batxillerat. Fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, és membre de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat d’Història Natural de les Balears i de la Societat Catalana de Micologia. Traductor d’obres científiques, especialista en gastronomia i expert en bolets, ha publicat llibres de cuina, una biografia, poesia i dues novel·les: "Aigua Molla" i "La Capsa de Dillenius".
Acabat de sortir al mercat i amb una nova imatge, l’Abadal Blanc –amb canvi de nom i disseny d’etiqueta– manté el cupatge tradicional que el fa un vi complex i gastronòmic.
06/03/2023
El peatge de la barrera troncal de Sant Vicenç de Castellet, de dilluns a divendres en hora punta, és ara més barat que fa vint anys. | Departament de Territori
Manresa, és ben poc sabut, va ser un dels primers municipis catalans a tenir un cos de bombers, fa 170 anys. Potser els dos grans incendis que té documentats la ciutat en les últimes tres centúries van ser una advertència per a la posteritat. Moltes finques del barri Antic, a més, encara conserven la placa corresponent a la façana que garantia l’actuació en cas de foc o qualsevol emergència.
La fàbrica, aixecada el 1872, es troba al barri del Guix, davant de la carretera de Berga. És un conjunt d’estil industrial tradicional i en el segle XIX estava en un entorn allunyat del nucli urbà, tot i que actualment és al costat del polígon dels Dolors.
per Josep M. Mata-Perelló I Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Excepcionalment, no ens referirem a un paratge en concret ni a un indret determinat. Ens farem ressò de l’existència d’un nivell geològic peculiar, molt conegut pels muntanyencs, tot i que no tothom en coneix el qualificatiu. Es tracta d’un nivell de roques carbonatades molt freqüent al Berguedà, com les de la font del Patzí, a la Nou de Berguedà, on aquest nivell geològic ha condicionat la formació del paisatge.
Tot i que encara no és possible parlar d’una normalitat plena pel que fa a la presència femenina en els mitjans de comunicació en igualtat d’oportunitats i càrrecs de decisió, tot sembla indicar que hi som més a prop, després d’haver recorregut un camí no gens fàcil.
A la residència Montblanc de Manresa es respira aire de festa. Els avis i les àvies s'han reunit al saló central per escoltar les cançons del pianista convidat durant les festes de Nadal. Entre el públic, es troba la Maria López, que fa ballar els dits mentre el músic toca cançons tradicionals.
L’amic Josep Maria Oliva, membre de l’equip de redacció d’aquesta revista, em parlava fa ben poc de l’expressió «llençar a la bassa», en el sentit de desprendre’s d’alguna cosa per sempre; és a dir, de llençar-la a les escombraries.
Avui hem volgut dedicar aquest espai a parlar d’un "snack" que, qui més qui menys, ha tastat en alguna ocasió. Tot i tractar-se d’un producte salat, per a moltes persones és summament addictiu. Un cop encetat un paquet, és difícil deixar de menjar una de les llavors comestibles més conegudes per tots: les llavors de gira-sol.
Espectacular fotografia, feta dos dies després de l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, que mostra els efectes causats per les inundacions a l’estació de Manresa-Riu del Ferrocarril Econòmic de Manresa-Berga.
L’ésser humà ha estat pròdig perquè ha estat intel·ligent, però la seva indulgència amb els errors esdevinguts al llarg de la història l'han convertit en un idiota i en un espavilat. Aquesta frase és de Richard S. Scorer, meteoròleg britànic (1919-2011) amb inquietuds mediambientals. L’any 1977 va escriure el llibre "The Clever Moron" (L’idiota intel·ligent).
A l’espai d’exposicions del Casino, la mostra ‘Alfabet Calderer’ converteix en obra gràfica de gran format l’escriptura de Lluís Calderer, l’envolta dels artistes amb qui havia col·laborat i ens l’explica des de Manresa i en el món, local i universal sempre, mestre, poeta, savi.
El número de febrer de 1998 de la revista publicava el reportatge central d’Eva Díez i Laia Olivé, que analitzava l’evolució de les adopcions, cada vegada més freqüents a Manresa, malgrat les traves legals amb què es trobaven les famílies i el fet que calia anar a buscar els infants a països llunyans.
