Els grans àpats es culminen amb un brindis. Quan obrim una ampolla d’escumós els sentits afloren i formen un ambient de joia. Al voltant de la taula es crea un ambient màgic envoltat dels records amb la companyia dels que més estimem.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Les mines d’aigua són una forma més de mineria, ja que com qualsevol altra mina extreuen un recurs geològic del subsol. D’aquestes explotacions poc conegudes en tenim tres exemples a Sant Joan d’Oló, unes captacions construïdes per l’Ajuntament d’Artés a partir de 1935 per subministrar aigua corrent a aquesta vila.
La Dolors Villaplana ens rep al menjador de casa seva, per on entren uns rajos càlids de llum. De seguida s’afanya a ensenyar-nos les vistes que admira des de la finestra, definides per les teulades de la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat al fons. La capital bagenca és on ha viscut sempre i on va regentar durant molts anys l’establiment Fruits Secs Rius, al carrer del Bruc.
No tothom té habilitats culinàries innates i és que també a la cuina «ningú no neix ensenyat». Ara bé, al "Saps què menges?" sabem que el menjar no processat o mínimament processat és la millor aposta que es pot fer quan es tracta d’alimentar-se per conservar una bona salut. Així que aprendre a cuinar quatre coses senzilles evitant la temptació de comprar productes del supermercat ja a punt per consumir és més que recomanable. El producte que avui analitzem és un exemple de per què posar-se el davantal acostuma a ser l’opció més sensata perquè no ens donin gat per llebre. Revisem-ne l’etiqueta:
L’assagista, poeta i editor manresà Carles-Jordi Guardiola em fa arribar l’observació que la seva mare, nascuda el 1901 filla de les Escodines –com també els seus pares Josep Noguera Manubens i Antònia Puig Martí– feien servir habitualment el mot "relleus" per indicar el que havia quedat dels àpats i es podia –i s'havia– de reaprofitar. El mot no és al diccionari normatiu (DIEC), però sí que el recull el diccionari Alcover-Moll, que descriu com a «deixalles de menjar» i el situa en comarques com la Cerdanya, el Ripollès, Plana de Vic o Pla de Bages.
Efectes devastadors de la riuada del 12 d’octubre del 1907 a Manresa, que va tenir conseqüències nefastes per a la fàbrica tèxtil dels Polvorers o de les Obagues, com a totes les indústries de vora del riu Cardener.
Esteve Soler Miralles és dramaturg i director de cinema. Llicenciat en Arts Escèniques i membre de les acadèmies espanyoles del Cinema i de les Arts Escèniques, és autor de 400 contes que són la base de la trilogia de la indignació: "Contra el progrés, l’amor i la democràcia". S’introdueix al cinema a través del vídeo. Ha format part de la junta de Cineclub Manresa i fa de corresponsal als festivals de Canes, Venècia o Nova York. Com a director i guionista de cinema, obté el premi especial del públic 2019 al millor film, en la 12a edició dels Gaudí per "7 raons per fugir". Des d’aquest any és director del festival Clam.
No existeix l’equilibri ecològic. Qualsevol ecosistema sempre està en una mena d’estat dinàmic. Sempre entra energia (del Sol), sempre en surt (en forma de calor), sempre entra matèria (entra de fora, d’altres ecosistemes o es recicla) i sempre en surt.
16/01/2023
El conseller d’Interior i el director del Servei Català de Trànsit presentant el programa. | Departament d'Interior
Una vegada conclòs l’Any Saramago, parlem amb Joan Morales, estudiós de la figura i l’obra del novel·lista portuguès, sobre el qual acaba de publicar "Entre Barcelona i Saramago".
El número de gener de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé i Carles Claret, que analitzava el boom de la construcció a Manresa. Continuava augmentant el parc d’habitatges, per damunt de la demanda real, per causes econòmiques, socials i polítiques.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
La Internet de les Coses és una de les grans revolucions tecnològiques que vivim. És clau en la indústria 4.0, en la mesura que la interconnexió de tots els elements que intervenen en la fabricació permetrà prendre decisions en temps real per optimitzar processos i costos.
Dels paisatges, la fesomia, les olors, el clima, les gents, les menges, els racons o els edificis emblemàtics de les grans ciutats del món se n’han escrit, amb més o menys "finezza" literària, rius de tinta. Fàcilment n’ompliríem unes quantes prestatgeries –postades, en diríem molts manresans– de la biblioteca d’Alexandria, la més emblemàtica de l’antiguitat, abans, fins i tot, de l’endinsament en la galàxia Gutenberg
Al centre de la ciutat, al final del carrer del Born i davant de la plaça Fius i Palà, hi ha un parell d’edificis força vistosos d’estil neoclàssic, com aquest de fa un segle, acabat el 1917, segons el cadastre.
03/01/2023
Guillem Cabrera en una actuació de final de curs de la Royal Ballet School a l’Opera Holland Park de Londres
El passat 4 de gener es va fer una conversa, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Mirades literàries de Manresa".
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
En un dia qualsevol de fa 30 milions d’anys, un ramat d’entelodonts es va acostar a la vora fangosa del llac per abeurar-se; eren uns mamífers impressionants amb una certa retirada als porcs senglars, però amb les potes llargues i molt més grossos. N’hi havia de diferents edats i mides, i un cop es van haver fet passar la set van marxar deixant les seves petjades marcades al fang.
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Murallius és un dels cellers més petits de la DO Pla de Bages, situat a Sant Fruitós de Bages, concretament al costat del parc de l’Agulla, en una casa emmurallada d’on prové el nom. Josep Codina, gran amant del vi, conrea la vinya i vinifica aquest vi, cupatge de cabernet franc amb una aportació de syrah i merlot per donar-li el seu to característic.
28/12/2022
Alumnes d'Animació sociocultural de l'INS Guillem Catà. | Francesc Rubí
Si torneu per un moment a la portada d'aquest Pou, hi veureu les escales del Puigcardener, allà on comença la història de la ciutat. La foto és una composició de Francesc Rubí i vindria a dir-nos allò de que «tants caps, tants barrets». Però més enllà de les idees particulars de tots els que hi vivim, a Manresa –com a totes les ciutats– hi conviuen una petita col·lecció de tòpics més o menys compartits. Alguns tan inofensius com el que fa referència a les temperatures extremes locals –la cèlebre dita que ens fa oscil·lar entre "Manrússia" i "Manràqueix"– com si a Cardona, Agramunt o Gandesa no patissin la mateixa llei. Després en venen d'altres que es voldrien gairebé exclusius: que si Manresa és fosca, avorrida, bruta, vella o lletja. També insegura. De veritat és així o només són... tòpics?
«Tinc mil anys d'històries per explicar», afirma bromejant Rosa Rodríguez, que just acaba d'arribar al segle de vida, amb la sensació d'haver viscut una eternitat. «Quan arribes a certa edat la memòria falla», avisa la manresana, a qui agrada la conversa i el tracte amb la gent.
La 25a Fira Mediterrània, que es va fer el mes d’octubre passat, es va acomiadar amb un regal sonor: ‘Narro’, un projecte definit com «un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat en el marc de la ciutat de Manresa».
Moltes persones continuen incloent pa en la majoria dels seus àpats. Ja sigui per tradició o perquè hi estan acostumats, la realitat és que el pa no és imprescindible en la dieta, cosa que tampoc no vol dir que no se’n pugui consumir.
Eva Bozzo Arias és fotògrafa professional. Treballa en tres branques que es realimenten: publicitat, moda infantil i retrats. El que ha fet en moda i retrats li ha servit per accedir a les campanyes de publicitat. El seu equip tècnic consta d’un assistent de llums, un altre digital i ella, en les campanyes de publicitat. Té clar que no seria possible operar sola en aquest tipus de fotos. De tant en tant, li proposen projectes més artístics: "Confluències", el calendari i l’exposició per la capitalitat cultural de Manresa el 2018, Visions del patrimoni històric, el 2021, o el Tocats de Lletra 2022.
Benet Cabanes va fer vistes de Manresa, però segons explica Joan Vila-Masana Portabella en l’article publicat a "Dovella" la tardor-hivern del 2007, "Els inicis de la fotografia a Manresa", no se n’ha conservat cap.
21/12/2022
La mediació és una eina eficaç per gestionar conflictes i evitar acabar als tribunals | Departament de Justícia
No sé si coneixeu l’Atles Global de la Justícia Ambiental que des del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona s’està elaborant des del 2014 fins ara.
