Avui analitzem una beguda, concretament, una de ben popular, que agrada molt i que s’acostuma a prendre ben fresqueta. T’ensenyem un dia més la importància de revisar les etiquetes, perquè fins i tot quan anem al supermercat i omplim el carro de productes aparentment saludables, no tot és el que sembla.

L’aigua és un dels recursos més preuats del planeta i malgrat ocupar-ne el 70%, el 97% d’aquesta és salada, i del 3% d’aigua dolça restant només el 0,5% està disponible, perquè la resta es troba en forma de gel o de forma inaccessible al subsol.

A la fotografia observem el tradicional carrer de la Canal que tindrà continuïtat amb unes escales i després amb la nova edificació. Al davant es veu el darrere de les cases que donen al carrer Nou, la majoria del segle XIX i a l’esquerra l’estat de les obres del futur Mercat del Puigmercadal a començaments del 1986, davant d’un solar excavat, amb molta pedra, circumstància que va retardar considerablement la realització del conjunt de l’obra, que segons el periodista Josep M. Pintó era titànica.

Arran de la lectura del llibre de la Naomi Klein "Com canviar el món" vaig fer memòria d’un altre llibre amb el mateix títol "Com canviar el món", de John-Paul Flintoff.

Des del 10 de maig, la biblioteca del Centre de Documentació Josep Maria Aloy de la FUB compta amb el darrer llibre publicat per l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú.

El número de juny de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret i Isabel Luna, que analitzava les empreses familiars de la ciutat i els reptes del traspàs generacional al davant de negocis de diferents sectors. Nous empresaris com Ignasi Llobet (Supermercats Llobet), Ignasi Perramon (Perramon i Badia), Josep Piñot (Framun), Òscar Pujol (Pujol Muntalà) o Valentí Roqueta (Bodegues Roqueta) explicaven a la revista com havien afrontat el relleu i com veien el futur.

Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.

Fins al 25 de juny, Joan Aguiló exposa a la Nova Vella Sala del carrer de Na Bastardes una quarantena d’escultures lumíniques.

Josep Forradellas Mora és trompetista i cantant de diverses orquestres, va estudiar a l’Escola Municipal de Música i amb el mestre Miralles. Va començar amb l’orquestra manresana Iris, on va tocar 14 anys. Després va estar amb els River’s, l’Orquestra Trinidad, Maiker’s, Los Solistas Reunidos, Trotamons i Rebel Action. Els darrers anys es va especialitzar com a cantant de duets com el Califòrnia o Pep i Vador. Delineant de professió, és també pintor autodidacte.

"De Madrid, al cielo", l’expressió que, durant anys, ha volgut constatar –tot i les contradiccions al voltant de l’origen– que la capital d’Espanya és un punt de trobada universal de gent vinguda d’arreu i, probablement, és –o era– la ciutat menys espanyola de les ubicades dins de l’antic regne de Castella.

Vi provinent de les varietats sumoll i macabeu. Un blanc elaborat amb raïm negre, a l’estil provençal. Maceració curta per poder agafar un toc de color. Fermentat i criat en acer inoxidable.

Recomanacions d'art, teatre i cinema per acabar bé el curs.

La rehabilitació d’aquesta imponent xemeneia i el fet que sigui el reclam publicitari d’una promoció d’habitatges són la millor manera d’afirmar la importància d’un catàleg de patrimoni en una ciutat com la nostra. Aquesta zona de la carretera de Santpedor, ara coneguda per l’estació d’autobusos, va ser fins al darrer terç del segle XX un eixample industrial marcat per la platja de vies de l’estació de Manresa Alta. Al costat, hi havia aquesta fàbrica d’alcohol de 1914, cremada el 1930 i reconstruïda el 1932 en estil industrial tradicional, obra de l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera.

El passat 7 de juny es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Manresans a Madrid", amb una conversa entre Pere Baltiérrez, retornat recentment de la capital de l’estat després de viure-hi divuit anys, i Ramon Fontdevila i Jaume Puig, autors del reportatge.

Manresa va ser la tercera ciutat del país a tenir registrat un cos de Bombers, ara fa 170 anys. La commemoració coincideix amb l’acord entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament perquè la ciutat aculli aviat la seu del Museu dels Bombers de Catalunya. La renovació i millora del parc està projectada i l’augment de personal ha començat a reforçar la Regió d’Emergències Centre després d’anys de retallades: del 2009 al 2019 no es va incorporar cap bomber ni cap bombera al cos. Ara se n’incorporen 250 cada any. La convocatòria d’enguany aplicarà per primera vegada d’una reserva del 40% de places per a dones, que servirà per capgirar situacions com la del parc de Manresa, on no hi cap bombera.

Artés va néixer com tantes altres poblacions al cim d’una muntanya. La seva topografia tenia un gran avantatge, el vessant nord era inaccessible gràcies a una vistosa cinglera al peu de la qual passa la riera de Malrubí. Aquest espadat vermell té nom propi; sempre se n’ha dit la Roca.

El Marià Martínez és una d’aquelles persones que no saps mai si està de broma o parla seriosament. A punt d’arribar als cent anys, manté un to còmic i ocurrent amb què aconsegueix posar-se el personal de la residència d’avis Ibada de Navarcles, gestionada per Sant Andreu Salut, a la butxaca.

Un mite força estès que no és precisament gaire recent ha fet que la fruita, una font innegable de vitamines i minerals, continuï sent per a molts un aliment que engreixa i del qual no podem abusar. Parlem de la fruita i dels motius pels quals és saludable i recomanable per a tothom. L’etiqueta d’avui va de fruita i toca revisar-ne els ingredients:

La revista El Pou de la gallina del mes de març passat parlava dels 170 anys dels bombers a Manresa i recordava l’antic parc del cos, que hi havia al costat de l’edifici dit de les Mandongueres, el primer mercat cobert a la ciutat, en què hi havia una desena de parades de peix fresc i menuts. Era anomenat així per les activitats que s'hi portaven a terme, com explica l’historiador Francesc Comas.

Deu llistes concorren a les eleccions a l’Ajuntament de Manresa del 28 de maig. Marc Aloy, que va pactar amb Junts el 2019, aspira a mantenir l’alcaldia. Però l’embranzida del PSC a escala global i la divisió de l’espai postconvergent poden canviar la composició dels partits de govern.

Judit Martín va ser a Manresa el 14 d’abril per presentar el seu espectacle "Not talent", amb totes les entrades exhaurides de feia setmanes. I més que n’hi haguessin hagut!

El medi ambient no té cap problema, els que tenim i produïm els problemes ambientals sobre els entorns naturals i no tan naturals som els éssers humans. La natura seguirà endavant sense la nostra col·laboració, malgrat que nosaltres també en som de natura.

Tres són els elements que destaquen en aquesta fotografia de l’estiu de 1935. En primer lloc, els familiars (els homes amb gorra) situats tant al mig de la carretera com a l’andana dreta de la Muralla del Carme, que acomiaden els seus fills, poc abans de participar en les colònies escolars catòliques que van tenir lloc a la Pobla de Lillet.

El número de maig de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret, que analitzava la problemàtica dels aparcaments a la ciutat, davant l’imminent tancament del solar de l’Atlàntida i en ple debat sobre el projecte de la plaça de Sant Domènec.

Amb motiu de la diada del llibre i de la rosa, l’escriptor Jeroni Muñoz ha escrit aquest relat per a la revista El Pou de la gallina, il·lustrat per l’artista Marta Genís.

La situació d’emergència climàtica que pateix el nostre planeta obliga a posar tots els esforços a desenvolupar innovacions que serveixin per fer-hi front. Una d’elles es la captació del diòxid de carboni provinent principalment dels diferents processos de combustió.