per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
En aquesta ocasió no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic, sinó que ho farem en un lloc molt directament relacionat amb la mineria i amb el patrimoni miner. Cal no oblidar mai que la mineria es troba directament relacionada amb la geologia, ja que no deixa de ser l’explotació dels recursos geològics. Creiem fermament en el binomi de la geologia i de la mineria i en el patrimoni geominer.
Hi ha històries que estan vinculades a un lloc concret. La de la Carme Boix Bernat està estretament relacionada amb la plaça Major de Manresa. Allà ha transcorregut bona part de la seva vida, des que era una nena fins als setanta anys.
Com cada quatre anys, la revista El Pou de la gallina i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa organitzen el debat "Nou preguntes per a nou candidats", que comptarà amb la presència dels caps de llista de les formacions que es presenten a les properes eleccions municipals a Manresa. L’acte es farà el dimecres 3 de maig, a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om, a les set del vespre.
Ja hem comentat en alguna altra publicació anterior que els fruits secs són un aliment amb una aportació nutricional beneficiosa, però cal fer-hi alguns matisos. Avui revisarem l’etiqueta d’un "fals" fruit sec:
Aquest mes passat, l’amic Iscle Selga em va fer arribar una aportació interessant sobre el parlar de Manresa: «Ara escrivint, m'he trobat que volia posar una paraula que hem dit sempre i que no trobo al diccionari del DIEC, i he pensat que potser és una paraula manresana. Em refereixo al terme "bogor", en el sentit de vapor d'aigua que hi pugui haver en una estança. Per exemple: quan et dutxes queda tot el bany ple de bogor».
Aquest diumenge, 23 d’abril, la revista El Pou de la gallina serà al Passeig de Manresa, a l’espai professional destinat a llibreries, editorials i floristeries, on posarà a la venda el número especial de Sant Jordi: "Fem un cafè amb alcaldables", en què els candidats a l’alcaldia de Manresa expliquen el seu projecte de ciutat.
19/04/2023
Paisatges, recursos naturals per posseir o compartir.
Fotografia presa a la cantonada de l’actual carrer Joan Brossa amb la futura avinguda Francesc Macià, en obres a mitjan mes de febrer de 1997, en una remodelació de la Sagrada Família amb Viladordis, ara fa 26 anys, abans de la urbanització global del sector que es va fer posteriorment.
El número d’abril de 1998 de la revista publicava el reportatge d’Isabel Luna, que analitzava els casos en què les dones eren víctimes d’una violència concreta, fruit dels factors socioculturals que la societat arrossegava i altres circumstàncies molt lligades a l’aplicació de la llei.
Manel Gómez Valencia és advocat a l’Administració Pública, secretari delegat de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona i dibuixant. Del 2014 al 2017 treballa al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona i abans havia estat a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. També havia estat secretari interventor de l’Ajuntament de Sallent (2004-2007). De 1993 a 2007 milita al PSC, forma part de l’executiva del partit a Manresa i es presenta com a regidor a les municipals de 2003 i després forma part de Ciutadans pel Canvi. L’any passat va fer la seva primera exposició de dibuixos al Centre Cívic Selves i Carner.
En un dels relats del penúltim llibre de Joan Jordi Miralles, "Marginàlia", hi ha un personatge que passa les tardes escrivint en el marge dels llibres manllevats de la biblioteca municipal. I així com Mateu escriu en el marge d’un compendi d’anacronismes filosòfics, Miralles exorcitza narrant la cara fosca de la realitat.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
En ocasions acostar-se a l’objecte o a la instal·lació suposa un perill o simplement és complicat o impossible. La termografia permet examinar per exemple una línia elèctrica d'alta tensió. Permet detectar clarament diferencials de temperatures que seran crítics i punts calents a grans distàncies, que ens posen de manifest una situació irregular i perillosa per la continuïtat del servei. Es tracta d'un procediment no destructiu que complementat amb d'altra informació presa a camp permet l'emissió d'informes d'estat molt complets.
El cant i, per extensió, la música té una bona pila de dimensions. Artístiques, expressives i creatives, però també espirituals, sensorials, emocionals o terapèutiques. La confecció de cors, amb les veus humanes de diferents colors i textures de mostrari, com ho són les tecles del piano o els tubs d’un orgue, és antiquíssima i ha estat motiu d’unió en festes i celebracions, i també eina de compàs –mai tan ben dit– de tasques quotidianes.
La carretera de Vic i els voltants és una zona d'eixample de la primeria del segle XX on hi ha una barreja d'instal·lacions industrials i edificis residencials com aquest conjunt de casa i nau industrial del carrer de Joan Jorba de 1918, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i industrial.
El passat 5 d’abril es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "El cant coral a Manresa".
Presentem un nou vi del Celler del Molí de Collbaix, el RAW Macabeu brisat 2021. Ceps plantats entre 2009 i 2010 en sòl franc-arenós i de viticultura ecològica. Selecció de gra en taula de tria. Premaceració a 4 ºC durant 24 hores. Maceració amb les seves pells durant dotze dies i posterior criança en ou de granit durant cinc mesos, més sis mesos en ampolla de criança.
Fa un parell d’anys vam analitzar la recerca que es fa a Manresa i el 2006 també havíem entrevistat científics manresans que han fet carrera a Catalunya, a l’Estat espanyol i arreu del món, però en aquest reportatge parlem amb joves investigadors manresans i bagencs que se’n van a fer recerca a fora, per saber amb quins problemes es troben si volen tornar al país i les condicions que se’ls ofereixen. Perquè fer recerca a l’estranger és per a ells, sens dubte, una experiència positiva, però cal que, si ho volen, puguin tornar per aportar els seus coneixements aquí.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Fins al primer terç del segle XX tota la ceràmica de construcció es va produir de forma artesanal a les anomenades teuleries, rajoleries o forns d'obra, desaparegudes o en un estat de ruïna total. Sortosament al Geoparc en tenim una que conserva l’aspecte que devia tenir fa més d’un segle, la teuleria de Coll de Bassa, a Sant Feliu Sasserra, que va funcionar esporàdicament fins fa pocs anys.
27/03/2023
Vehicles circulant a la C-55 a l'alçada de Sant Vicenç de Castellet, al Bages. | Arxiu
La Teresa ens rep en una sala d'estar de la residència Montblanc. L'estança és àmplia i silenciosa, amb un gran finestral per on es filtra la claror. Després d'avançar pas a pas amb el caminador, ens convida a seure entorn d’una taula vestida amb un gerro de flors.
Les recomanacions diàries actuals de sucre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) són molt clares i al "Saps què menges?" creiem que és important aclarir-les. Idealment, el consum de sucres lliures hauria de ser inferior al 10% de la quantitat total de calories que ingerim diàriament amb els aliments. I què vol dir això de "sucres lliures"?
El refrany fa referència al fet que el 21 de gener el dia s’allarga força, encara que estrictament sigui una exageració i no hi hagi pas una hora més de claror encara.
Cal Gravat és el barri residencial més nou de Manresa, situat al nord-est de la seva perifèria que delimita amb la ronda de circumval·lació de la carretera C-1411 i el polígon de Bufalvent. L’any 1980, per solucionar la manca de terreny edificable dins l’interior de la ciutat, l’Ajuntament en va promoure la urbanització, dissenyada des de Barcelona, i va cedir els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat de Catalunya.
15/03/2023
Joan Jordi Miralles, vora la torre de Santa Caterina | Francesc Rubí
Nou anys després de la publicació del tema "Manresa, vista pels escriptors", presentem un nou recull de textos literaris ambientats en èpoques i espais diversos de la ciutat. Si en aquella ocasió ens fèiem ressò de la ruta literària elaborada per l’escriptor Llorenç Capdevila, a partir d’una selecció de textos narratius i poètics d’autors locals i d’arreu, entre els segles XVI i l’actualitat, en aquest número reproduïm alguns dels textos recollits en aquell itinerari i en proposem de nous, extrets d’obres literàries aparegudes amb posterioritat.
La fotografia de paisatge és una eina valuosa per a la protecció i la conservació de la natura. A través de les imatges, es pot mostrar la bellesa dels espais naturals i la importància de preservar-los per a les generacions futures.
El número de març de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé, que analitzava l’augment del consum de drogues de disseny a la ciutat.
En parlem amb el musicòleg, assagista i crític musical Oriol Pérez, autor de dues novetats recents a l’entorn de dos grans músics: Johann Sebastian Bach i Robert Gerhard.