Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Passen alcaldes, regidores i regidors, generacions de polítics i tècnics de confiança, i tot continua igual. Com en la dita del comte de Lampedusa, fent honor a la seva mentalitat profundament conservadora, «que les coses canviïn perquè res no canviï». I sí, a Manresa es fan coses, des de l’Ajuntament, però el que no canvia és la manca d’ambició transformadora. Fa poc l’alcaldessa de Vic pregonava la necessitat d’una doble capitalitat per a la Catalunya Central, discutint la capitalitat única de Manresa. No és estrany que la ciutat dels Sants, la que sempre havia ostentat el poder politicoreligiós, reivindiqui el lideratge sobre una Manresa mancada de perfil, autoestima i visió de futur. Els vigatans, com sempre, tenen molt clar què volen. I quasi sempre ho aconsegueixen.
Manresa té un altre perfil. És capital per demografia, per l’expansió industrial que la va fer ser el que ara és. I si és capital ho ha estat pel llegat que ciutadans il·lustres i ambiciosos van fer. Els que van fundar Caixa Manresa, els que van crear institucions com mútues, montepios, cambres, fundacions socials modèliques, clubs esportius, fundacions universitàries... Els que van pensar que era millor tenir una empresa pròpia que gestionés les aigües que no dependre de França a través d’Aigües de Barcelona. Tot això i més coses és el que ha fet de Manresa capital. I ho han fet els ciutadans, i molt poc els polítics democràtics. Però aquesta capitalitat està en crisi. I no perilla perquè Vic es postuli, sinó perquè la capitalitat s’ha d’exercir. Ser capital només té sentit si és un atribut merescut. Per això Manresa, amb les seves potencialitats, ha de reorientar el rumb i emprendre un canvi ambiciós. Deixar de tenir una regidoria de Cultura de pandereta per tenir una política cultural que la posicioni. Deixar de fer pena en turisme i esdevenir capital de destinació turística. Deixar de tenir un urbanisme que rimi amb divisme, per impulsar una transformació real a través del teixit urbà planificat. Impulsar grans acords entorn a projectes realment ambiciosos. I per això cal lideratge. Idees i capacitat. I polítics i càrrecs de confiança que no busquin un salari-menjadora, sinó l’oportunitat de fer un servei rellevant a la ciutat que estimen.
