Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'abril de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’economia convencional s’ha centrat històricament en el que té una traducció productiva i ha deixat al marge activitats indispensables. Són el treballs relacionats amb la cura de les persones. Les relacions de dependència amb l’economia de mercat han estat sistemàticament ignorades tant per la teoria econòmica com per les polítiques econòmiques aplicades al llarg de la història. El treball de les cures és fonamental, tant per a les persones i les famílies com per a l’economia. El concepte engloba la cura dels infants, de les persones grans i de les persones amb malalties físiques o mentals o amb algun tipus de discapacitat, i també el conjunt de les tasques domèstiques. Si ningú no invertís temps, recursos i esforços en aquests tipus d’activitats, els centres de treball, l’economia i la societat sencera col·lapsarien. L’informe publicat per l’OIT,
El treball de cures i els treballadors de la cura per a un futur amb treball decent, adverteix que si no s’aborden els dèficits en la prestació de cures i en la qualitat, es generarà una crisi de la cura global insostenible i augmentaran les desigualtats de gènere al món laboral.
La incorporació massiva de les dones al mercat de treball ha generat canvis profunds a les estructures familiars i provoca que el model tradicional home sostenidor/dona cuidadora sigui cada vegada més insostenible. Moltes famílies viuen amb angoixa l’experiència del col·lapse de la seva capacitat de cuidar les persones dependents, en un marc de polítiques públiques caracteritzat pel raquitisme de les prestacions i per la progressiva mercantilització. A la nostra ciutat existeix un dèficit de gairebé 400 places de residència per a gent gran, sense que aquesta mancança estratègica figuri en les prioritats dels partits amb possibilitats de governar, com denuncia la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i el Drets de la Gent Gran. La situació pot empitjorar si no es prenen mesures, a causa de l’envelliment. Els governs han de construir una economia més humana i feminista, que valori allò que realment importa. Cal invertir més recursos públics per construir sistemes integrals d’atenció i cures a les persones. Reconèixer el valor d’aquests treball, reduir el nombre d’hores no remunerades que cal dedicar-hi, redistribuir el treball no remunerat dins de les famílies, millorar l’oferta d’equipaments públics de qualitat com a suport a les famílies i millorar les condicions de treball dels professionals hauria de ser una prioritat.
