En record d’Ignasi Torras

per Jordi Sardans, 17 d'abril de 2023 a les 08:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 17 de març va morir el company Ignasi Torras Garcia. Nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943. Va estudiar a La Salle, piano al Conservatori de Música de Manresa i orgue al Professional de Terrassa. Pèrit mercantil i llicenciat en Dret, va ser secretari de la Cambra de la Propietat. El 1991 va ser guardonat amb la Medalla de la Ciutat. Membre de les Tertúlies de la Cuina, com a periodista va col·laborar a Radio Club Manresa, Gazeta de Manresa, Regió7 i El Pou de la gallina, on el novembre de 1995 va responsabilitzar-se de la secció Imatges de la Dictadura, després Crònica Social, fins al maig del 2015, amb l’article El mercat a la plaça Major. Amant de la Cultura, hi havia escrit cròniques com El Centenari del naixement de Pompeu Fabra o l’Homenatge a Josep Mestres Cabanes. D’altres estan relacionats amb les tradicions. El 8 de novembre de 1990 va presentar el llibre de Marc Torras, Manresa, festes i tradicions, on descriu les Enramades i les festes de la processó del Corpus, amb les banderes vermelles dels Tremendos i la blava dels Favets; recorda els dimecres de Cendra, els diumenges de Rams o la Setmana Santa; i s’emociona amb l’estrena de la pubilla del Pla de Bages i la trobada de gegants, sota l’organització del Gremi de Sant Lluc, l’any 1951. Al Pou, Manresa va ser un referent dels seus escrits: Cambra de Comerç i IndústriaCelebració dels 100 anys de la Caixa d’Estalvis de Manresa, Germanetes dels Avis, 150 anys a Manresa, Buguñà, l’home del carro i el burret; la gran nevada de Nadal de 1962, El foc a l’Auxiliar Tèxtil Manresana; Inauguració del Club Tennis Manresa, Partida d’escacs vivent per la Llum 1968; Els reis de 1963, Festa Major de 1969; Manresa ciutat pubilla de la sardana, La sardana a Manresa; La font del passeig Pere III, El teatre Conservatori o El Pont Vell.

Apassionat de la Música, va ser organista de l’Orfeó Manresà de 1964 a 1973 i mestre de la Capella de Música de la Seu del 1966 fins el 1997. Membre de diverses juntes de Joventuts musicals. Al Pou hi va escriure articles com Concerts de l’Ajuntament i Joventuts musicals, La banda de Música de la VI Flota dels EUA a Manresa, Els amics del cant gregorià, Concert a la Seu o Un hongarès dirigeix l’Orfeó.
Arxivat a:
Opinió



Participació