Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’home del carrer –aquell a qui li cantava el Pi de la Serra, i tots els que he conegut– d’un partit polític no n’ha dit mai «una força política». Això ho diuen ells, els que en viuen d’alguna d’aquelles «forces polítiques» i de fer carrera sota el seu aixopluc. Després, i de retruc, ja sigui citant-los o per pur contagi, ho diuen també alguns periodistes. Però els homes i les dones del carrer, la gent sense necessitat d’aparentar ni afany de situar-se, d’un partit (encara) no en diuen una força política, de la mateixa manera que d’una comissaria no en diuen «seu policial» ni de deixar un càrrec no en diuen «fer un pas al costat». O, si més no, així havia estat fins ara. Perquè la ruqueria s’encomana com la grip i ja es comencen a observar alguns casos entre la població que fan pensar que aquell llenguatge pretensiós i amanerat s’ha escapat de l’àmbit on va ser creat, igual com un virus sortit d’un laboratori, i ben aviat pot acabar afectant tothom. Me’n vaig adonar llegint l’altre dia el diari.
Parlava de la propera inauguració d’un museu que per les seves característiques i el seu cost ha provocat una certa controvèrsia. I a propòsit d’una visita que es va organitzar perquè els ciutadans poguessin veure com estava quedant i dir-hi la seva, el reportatge recollia mitja dotzena d’opinions. S’hi reflectien crítiques i lloances, però l’opinió que em va cridar més l’atenció va ser la d’aquell home del carrer que va declarar talment com si fos un polític: «És un projecte engrescador». Un projecte engrescador! Era el primer cop a la meva vida que sentia aquella expressió per boca d’algú que ni té un càrrec ni crec que el pretengui, ni se li advertien tampoc ganes de figurar. Un veí normal, una persona com nosaltres. A partir d’aquí, i de la mateixa manera que qualsevol et parla d’empatitzar, d’interactuar o de socialitzar, pot ser que se us casi una cosina i us digui que està molt il·lusionada perquè per a ella i el seu xicot és un projecte engrescador. I què li direu? Doncs fer veure que ho trobeu normal. Tan normal com si un dia es separa i diu que ho ha fet perquè l’altre va traspassar totes les línies vermelles. La ruqueria del llenguatge idiota s’estén a marxes forçades i contra aquest virus no hi ha vacuna que valgui.
