Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cantar concentra, compacta i connecta, sovint amb els ideals i les entranyes. El segle XIX, el que conté la primavera dels pobles de 1848, desencadena un aire renovador de les nacions des de la vella Europa fins al Brasil. La societat sorgida de la revolució industrial vertebra les classes obreres nuades amb la idea que la unió fa la força, i els lemes i els himnes són els metrònoms de la revolta. La premsa popular estén la consciència política, nous valors i idees associades a la democràcia, el radicalisme, el liberalisme, el nacionalisme i el socialisme.
A Catalunya, una revolució industrial tardana també cristal·litza en una explosió d’associacionisme, de clubs, de moviments polítics i artístics... En l’últim quart de segle i pels volts del 1900 neixen institucions excursionistes, ateneus d’inspiració burgesa o obrera, es cimenta el catalanisme polític, es funda l’Institut d’Estudis Catalans (1907), però també sorgeixen els cors de Clavé i l’Orfeó Català (1891). La tradició coral manresana –com podeu llegir en el tema central d’aquest número– beu d’aquestes fonts i, alhora, d’un ferri arrelament al moviment obrer creixent, en una ciutat amb una potent indústria tèxtil. El cant coral, avui, encara és ben vigent i, com la societat en què vivim, s’ha tornat divers en composició humana i en espectre musical. Hi ha corals molt consolidades i d’altres grups més intermitents. En qualsevol cas, el poder de l’uníson o l’artificiositat del cant per cordes justifiquen la motivació de centenars de cantaires de totes les edats i motivacions. Deu ser per allò que qui canta els seus mals espanta.
Aquest és l'Editorial de la revista
El Pou de la gallina del mes d'abril de 2023. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge
Manresa canta, d'Alba Pararols.
