Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Alacant parlen valencià
Començo el repàs mensual amb una relliscada de la gestió de xarxes del CE Manresa, que el 26 de març va rebre l’Hèrcules d’Alacant, un equip amb molta tradició, que ha jugat vint temporades a Primera. En una piulada acabat el partit a l’estadi del Congost, el compte oficial de Twitter de club manresà deia: «Os deseamos un buen retorno a casa». La resposta a la xarxa de l’entorn del club alacantí va ser eloqüent: «Moltes gràcies. Recordeu que nosaltres també parlem valencià». El tema es comenta per si sol.
Calle Levante
I segueixo amb un altre referent que podria ser futbolístic, atès que a València hi juga el Llevant, un altre club històric que rivalitza amb el València CF. La cosa ve a tomb perquè, a Manresa, de tant en tant, encara apareixen símptomes de l’antiga retolació castellana, la de l’etapa franquista, vaja. La imatge me la fa arribar un lector intrèpid que camina pels volts del pont de ferro. Amb l’obertura del nou vial dels Països Catalans –de la meitat de l’obra, per ser precisos, perquè falten dos carrils–, allò que fou un cul de sac ara connecta amb una futura gran avinguda i, d’entre els cables, la sorpresa: Calle Levante! Això sí que son
los paises catalanes!
Arriba España
Manresa i comarca va plena de la sortida de la direcció dels antics propietaris de Fibracat. En un futur, tots aquells i aquelles que, per manresanisme, hi van contractar la fibra o la telefonia mòbil potser hauran de fer un pensament, ja que el centre de les decisions de la companyia s’ha allunyat del Passeig. Per començar a veure per on van els trets, em fan notar que un dels nous accionistes de Fibracat, José Ignacio Aguirre Álvarez, és propietari d’una societat anomenada Arriba España Telecom, SL, una denominació de la qual fàcilment se’n pot desprendre la seva orientació política.
Falla el ‘cistema’
Una altra
pèrdua de la globalització i la societat del pim pam pum capitalista, això de Fibracat. Alguns ciutadans reivindicatius, ja veuen que la cosa no va bé. Al carrer dels Infants, a la façana lateral de l’edifici cantoner que va acollir durant molts anys una oficina bancària i actualment un supermercat, algú hi ha fet una pintada sobre les restes d’altres pintades. El diagnòstic és diàfan. Però, com veieu a la imatge que em proporciona un dels membres de la redacció, l’ortografia no tant.
Aloy i Ribó
Sigui quin sigui el sistema, mentre hi hagi el que tenim, algú ha de fer de polític, com més proper al poble, millor. L’alcalde Marc Aloy, que continua fent diplomàcia en clau manresana, va assistir a la seva primera mascletà, convidat per l’alcalde de València, el també manresà –en aquest cas circumstancial– Joan Ribó. Aloy va compartir experiència amb la ministra Irene Montero i ho va aprofitar per regalar al batlle valencià el llibre
Ingasi Oms i Ponsa, arquitecte, segons ell mateix explicava al seu compte de Twitter.
Un gaiter multimèdia
Un altre cara coneguda, Joan Vilamala, tornar a estar d’actualitat per dos motius. El dia 9 de març, conjuntament amb la resta de components d’Esquirols va rebre el Premi Enderrock d'Honor 2023. I l’últim dia de mes va presentar, al Museu del Ter de Manlleu el seu llibre
Les degollades de Folgueroles, un magnífic treball d’investigació, que ha estat notícia als mitjans.
Temps de fitxatges
No patiu, en el número que ve de la revista, que veurà la llum per Sant Jordi, us donarem el goig complet d’opcions de govern municipal de cara a les eleccions del maig. De moment, entre bastidors, les diferents candidatures, a Manresa i arreu, van presentant els seus fitxatges. Junts a Manresa, per exemple, ha fet públic que inclourà a les llistes el cantant Salva Racero, ex de Lax’n’Busto, que simultàniament ha anunciat que també dona suport al projecte de Jordi Ballart Tot per Terrassa, mentre que l’exalcalde i exconseller Jordi Valls s'ha integrat en un bon lloc a la llista pel PSC a Barcelona que encapçala Jaume Collboni.
