En plena primavera
quan el bon temps somriu,
el dia de Sant Jordi
la cultura reviu
l’esplet de la collita:
un dia diferent
que joia ens encomana
i ens aireja la ment.
Aixeca els ulls del mòbil;
observa el teu voltant.
Connecta’t amb la vida.
Gaudeix de cada instant.
¿No notes que el «bon dia»
que t’ha dit el veí
és, ai ves, qui ho diria,
català genuí?
Obre bé els ulls i mira
de la rosa l’esclat,
símbol de poesia,
d’amor i d’amistat.
Que ràpid es mustiga
l’encant de la bellesa!
Quin contrast fa amb el llibre,
tresor de lletra impresa.
Ja ho deia un savi escriba
d’Egipte, d’Orient:
«Val més una obra escrita,
feta pacientment
que no pas un retaule
atapeït de sants
o una paret ornada
amb dibuixos llampants.
Té més poder un llibre
i els seus ensenyaments
que no el castell d’un príncep,
obert als quatre vents
o que la portalada
d’un temple gegantí
que el pas del temps esborra,
despulles de l’ahir».
I encara que l’escriba
sigui mort i enterrat,
el text que d’ell perdura
commou la Humanitat.
Que visqui doncs la festa
de la civilitat
i Sant Jordi revifi
anhels de llibertat,
fruit de la nostra història,
gravats en la memòria
d’un poble que combat
contra greuges i atacs
de tot tipus de dracs.
