Al "Saps què menges?" sempre insistim que és important consumir les versions no processades o mínimament processades dels aliments, per allò de nodrir el cos i no pas ingerir conservants, colorants i tot un conjunt d'ingredients que tenen poc de saludable.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquesta vegada no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic de les nostres contrades; ni tampoc en el patrimoni miner, sinó en una àrea relacionada tant amb el patrimoni geològic com en el patrimoni miner. Concretament, ens els voltants i al bell mig de la població d’Òdena, a la comarca d’Anoia, situada a tocar de la comarca del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central.
Tot i que la Biblioteca Nacional d’Espanya, lloc d’on s’ha estret la imatge, afirma que va ser publicada el 1860, creiem que és dos anys anterior. L’autor és el fotògraf gal·lès Charles Clifford, que tenia un estudi a Madrid des de 1850. El personatge va viatjar a Catalunya entre l’estiu i la tardor de 1858, per recórrer els llocs que l’any anterior havien visitat la germana de la reina Isabel II, Maria Luisa Fernanda de Borbón i el seu marit, Antonio de Orleans.
Equip impulsor de Xàldiga. Drets: Joan Forns, Roser Flotats, Marc Torras, Joan Oliveras, Pep Soler i Jordi Purtí. Agenollats: Josep M. Melenchon, Domènec Forns i Ramon Trujillo | (Arxiu particular Pep Soler)
Pep Centelles i Portella és enginyer industrial. Cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa del 1980 a 1985, el 1987 fa un màster en economia urbana i regional per la LSE, London School of Economics and Political Science. Economista expert en política energètica, reflexiona sobre la transició energètica a Catalunya amb les renovables al capdavant. Ha treballat en la cooperació per al desenvolupament a l’Amèrica Central i en la generació de llocs de treball als països andins i el Brasil. Políticament ha militat al PSC i ERC, però se n’ha anat dels dos partits enfadat.
Anem a la natura per reafirmar el nostre lloc en l'esquema natural de les coses, per ser rejovenits pel contacte amb forces elementals i per recordar que el bagatge civilitzat amb què ens compliquem la vida potser no és tan important per a la nostra felicitat. Som natura, natura pensant, natura que sent natura que també actua. Natura que reflexiona sobre la natura.
El número de juliol-agost de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans, que analitzava el moment del Bàsquet Manresa SAE presidit per Valentí Junyent, després de guanyar la lliga ACB.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
La invasió russa d’Ucraïna i l’ús per part de Rússia dels subministraments de gas com a eina han provocat una crisis energètica sense precedents a la UE. Aquesta situació ha provocat un augment exponencial dels preus de l'energia als ciutadans europeus.
Jaume Roures i Llop (1950) va ser el dijous 29 de juny a Manresa, a la taula rodona sobre "El cinema (en) català en el mon globalitzat", dins de les activitats de la Universitat Catalana d'Estiu. Ho va fer al costat a Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.
En aquest número anirem més enllà del tòpic. Veurem com les mascotes –concretament els gossos– van camí de ser més que els millors amics dels amos. De caràcters de peluts n’hi ha tants com de persones –infinits– i de retorns emocionals cap a aquells qui els cuiden són també innombrables, emotius i sorprenents. Tants, que fins i tot la televisió pública catalana va plantejar, en un documental, que moltes parelles prefereixen l’adopció de gossos a ser pares o mares d’una criatura. El debat està servit.
El passat 5 de juliol es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Gossos que ajuden persones".
El carrer de Carrió, paral·lel al Passeig, combinava instal·lacions industrials amb edificis residencials construïts majoritàriament entre la primeria del segle XX i la Guerra Civil, com aquesta casa de 1925, segons el cadastre. Està feta en estil modernista tardà i amb alguns elements de transició al noucentisme.
per Christian Carné, director comercial de Roqueta Origen
La Mandó és una varietat de futur i pura expressió del paisatge de bosc del Bages. Molt generalitzada a la comarca a finals del segle XIX i principis del XX, va estar a punt de desaparèixer. Ara fa vint anys, Abadal va recuperar aquesta varietat ancestral, ressorgida gràcies al seu potencial per produir vins fins, especiats, racials, amb sensació de tardor, fruita madura, aromes florals i d’arrel.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Prop del nucli urbà de Collbató, a pocs metres de la carretera que porta a Monistrol, crida l’atenció un llarg mur de pedra en el qual hi ha tres obertures amb arc de mig punt. Es tracta dels antics forns de calç de Cal Rogent, una explotació creada a principis del segle XX per un notable hisendat local, Joan Rogent i Massó, fundador també d’un taller d’orgues i molt actiu en la modernització de l’agricultura.
El lingüista Pau Vidal, divulgador i traductor, acaba de publicar el llibre "100 mots curiosos del català" (Cossetània), que conté una selecció de paraules que es poden considerar exòtiques o divertides i que sovint no apareixen en cap diccionari.
Avui analitzem una beguda, concretament, una de ben popular, que agrada molt i que s’acostuma a prendre ben fresqueta. T’ensenyem un dia més la importància de revisar les etiquetes, perquè fins i tot quan anem al supermercat i omplim el carro de productes aparentment saludables, no tot és el que sembla.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
L’aigua és un dels recursos més preuats del planeta i malgrat ocupar-ne el 70%, el 97% d’aquesta és salada, i del 3% d’aigua dolça restant només el 0,5% està disponible, perquè la resta es troba en forma de gel o de forma inaccessible al subsol.
A la fotografia observem el tradicional carrer de la Canal que tindrà continuïtat amb unes escales i després amb la nova edificació. Al davant es veu el darrere de les cases que donen al carrer Nou, la majoria del segle XIX i a l’esquerra l’estat de les obres del futur Mercat del Puigmercadal a començaments del 1986, davant d’un solar excavat, amb molta pedra, circumstància que va retardar considerablement la realització del conjunt de l’obra, que segons el periodista Josep M. Pintó era titànica.
19/06/2023
S’ha de continuar tenint cura dels nostres paisatges, Montserrat en blanc i negre
Arran de la lectura del llibre de la Naomi Klein "Com canviar el món" vaig fer memòria d’un altre llibre amb el mateix títol "Com canviar el món", de John-Paul Flintoff.
Des del 10 de maig, la biblioteca del Centre de Documentació Josep Maria Aloy de la FUB compta amb el darrer llibre publicat per l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú.
El número de juny de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret i Isabel Luna, que analitzava les empreses familiars de la ciutat i els reptes del traspàs generacional al davant de negocis de diferents sectors. Nous empresaris com Ignasi Llobet (Supermercats Llobet), Ignasi Perramon (Perramon i Badia), Josep Piñot (Framun), Òscar Pujol (Pujol Muntalà) o Valentí Roqueta (Bodegues Roqueta) explicaven a la revista com havien afrontat el relleu i com veien el futur.
Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.
