Primera tinent d’alcalde després de la dictadura, arran de les eleccions municipals de 1979, va ser regidora de Cultura i Ensenyament, i després de Relacions Públiques. Va formar part de les Plataformes Anticapitalistes i va ser militant d’OICE i de Convergència Socialista. Va assistir a la formació del PSC-Congrés i va passar a ser membre del PSC-PSOE fins al 2012. Va cotitzar al sindicat USO i poc després al d’UGT. Llicenciada en geografia humana, va pertànyer al comitè d’empresa de Lemmerz i va ser funcionària de l’Agència Tributària.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.
Potser aquest estiu algú ha pogut gaudir d’unes vacances a bord d’un d’aquests monstres del mar. Vaixells amb mes de 4.000 persones, de més de 300 metres de llarg –tres camps de futbol d’eslora: de proa a popa– i 50 metres d’amplada, que fan viatges d’uns quants dies seguits i milers de quilòmetres amb totes les comoditats i serveis per als que són a bord. La nostra orientació vocacional ens porta a investigar què els fa funcionar i per exemple d’on surt l’electricitat que necessiten, que no és poca.
Quan l’any 1987 la revista es va publicar per primera vegada ja ho va fer amb la voluntat de ser un mitjà d'informació i opinió. Un espai de debat que afavorís la reflexió local amb noves idees i també amb un punt d’humor. Al cap de 400 números podem parlar d’un renovat miracle ignasià: El Pou de la gallina ha sortit puntualment cada mes i, tot i que no sempre hem aconseguit encertar-la —les idees costen, l’humor és fràgil— la voluntat hi ha estat de manera innegable. I Manresa ha anat fent el seu curs fins al punt que, mirant aquell 1987, bé podem dir que la ciutat no és la mateixa. I per repensar aquests anys i posar la mirada en el futur hem demanat deu col•laboracions que ens hi acostin. Us convidem a capbussar-vos-hi malgrat saber que el conjunt sigui per força incomplet, perquè volem afavorir la reflexió a l’entorn de Manresa. Si els primers 400 números del Pou ens hi han acostat una mica, ja ens donaríem per ben pagats.
Els dibuixants Albert Monteys (Barcelona, 1971) i Manel Fontdevila (Manresa, 1965) no sols són dos, també són parella artística i són un cas, perquè semblen tota una tropa.
En els últims anys, la tecnologia ha permès convertir en una mica més reals les fotografies i les imatges enregistrades a l’època en què el món quedava retratat en blanc i negre.
Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.
per Clàudia Costa, Jordi Estrada, Martina Guixà, Alba Pararols i Jaume Puig
El creixement de llars amb mascota, especialment gossos, s’està multiplicant en els últims anys i, per fi, moltes persones han entès que, abans de comprar-ne un amb pedigrí, potser és millor adoptar-ne algun —encara que sigui petaner— que pot proporcionar les mateixes o encara més satisfaccions. Però ser propietari d’un quisso, especialment en àmbits urbans, implica unes responsabilitats que no tothom coneix o està disposat a assumir.
L’edifici es troba en el número 2 de la Muralla de Sant Francesc, davant de la plaça de Valldaura. Aquesta zona es va urbanitzar al llarg del darrer terç del segle XIX amb edificis d’habitatges i petits negocis, funcionals i sense gaires elements decoratius, que contrasten amb aquesta casa de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa de 1910 (o 1901 segons el cadastre). És una obra una mica atípica d’Oms, perquè està resolta en un llenguatge neoclàssic premodernista, a diferència de la seva obra posterior.
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Prop de Manresa i amb el teló de fons del Collbaix i de Montserrat hi ha la vinya de picapoll del Quim Fargas. Gràcies a la seva experiència i a una filosofia de respecte a la terra i al cep, el 2021 va poder embotellar 2.000 ampolles del seu primer varietal de picapoll.
per Josep M. Mata-Perelló, Ferran Climent Costa i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Els relleus de Querat, sobre els quals s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Queralt, es troben al terme municipal de Berga, molt proper a l’antic terme d’Espinalbet (actualment de Castellar del Riu).
En el reportatge que vam publicar en aquesta revista l’abril del 2020, parlàvem de l’existència del mot "esquilet", forma no recollida al diccionari normatiu, equivalent a esquilador, que Carles Riera, lingüista i sacerdot moianès havia inclòs en el seu treball "Caracterització de l’idiolecte d’un parlant de Moià". Efectivament, el nom del carrer dels Esquilets, oficialment Sant Joan Baptista de la Salle, és testimoni de l’espai que hi havia hagut per esquilar el bestiar.
Menjar fruita aporta molts beneficis per a la salut, tal com hem comentat al "Saps què menges?" en diverses ocasions. Avui parlem de les opcions de fruita en conserva que es venen en almívar. Revisem els ingredients presents a l'etiqueta del producte en qüestió:
La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat de propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. La 26a edició de la Fira Mediterrània es celebrarà a Manresa del 5 al 8 d'octubre.
Segons els responsables de la Biblioteca Nacional de España, es tractaria d’una fotografia d’uns 38 per 33 centímetres, amb la tècnica de paper albúmina sobre cartolina, feta segons sembla, el 1860 i signada per Charles Clifford, ja sigui perquè n’és l’autor o perquè la va comprar.
A Castellnou de Bages, entre Súria i Balsareny, a començaments del segle passat l’empresari barceloní Manuel Saladrigas va fer realitat el seu somni: convertir l’antic mas de La Vila en un santuari wagnerià.
Ara que ve la tardor i la gent comença a anar amunt i avall pel territori, és interessant tenir presents dues eines que ens acosten al turisme paisatgístic.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Es diu que els enginyers el que fem es solucionar problemes. Arreu. A la indústria, al comerç, a la construcció, a l’hostaleria, als transports, a les activitats sanitàries, als serveis auxiliars o a l’administració. El problema de l'alta sinistralitat el podem solucionar implantant la norma ISO 45001, que equival a la ISO 9001 de gestió de la qualitat o a la ISO 14001 de respecte del Medi Ambient.
Albert Soriguera Serra és secretari de Justícia, ara lletrat, del Jutjat Social de Manresa durant 52 anys, s’acaba de jubilar, però continua preocupat per l’estat actual dels jutjats, sobretot el Social, per la manca de personal i pels continus canvis de titularitat de la plaça de jutge. Les seves passions han estat la professió de lletrat, el bàsquet, el futbol i la música. Aficionat al jazz, és un fan d’Andrea Motis que segueix quan pot, en directe. Li encanta Pink Floyd. És soci del Barça i seguidor del Bàsquet Manresa.
Joan Pera (Mataró, 1948) troba a Manresa un públic fidel, que no vol perdre-se’n pas cap convocatòria. El Galliner el va començar a programar l’agost de 1997, malgrat la fama de teatre comercial, un punt adotzenat als ulls dels crítics, però veritablement festiu i proper. Perquè el fet és que surt Joan Pera a l’escenari i ja hi ha qui riu només de veure’l caminar!
15/09/2023
Imatge del Festival Itinera, impulsat per l’Associació de Micropobles de Catalunya i Active, al micropoble Avellanes-Santa Linya (Lleida). | Foto: Arnau Pascual / Departament de Cultura.
