FILA CULTURAL

A Manresa la primavera cultural floreix a la tardor

Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.

per Jordi Estrada, 5 d'octubre de 2023 a les 12:42 |
Més que no pas enumerar o destacar, entre el conjunt de gairebé dos centenars de propostes, els actes més rellevants que tindran lloc a la ciutat de cap a cap de mes, us compartim les reflexions, les valoracions i els comentaris que hem recollit dels responsables de la coordinació i la programació. 

Fira Mediterrània

El seu director artístic, Jordi Fosas, que ho és des de fa cinc anys, en remarca el caràcter de fira i de festival alhora. Una fira que, assenyala Fosas, “constitueix un dels cinc mercats estratègics de cultura que es fan a Catalunya i en el qual els artistes presenten les seves creacions inspirades en l’arrel tradicional”. Aclareix que l’objectiu no és furgar en la tradició de la cultura popular amb una mirada nostàlgica, sinó amb una visió actual i renovadora: “Mirem enrere no per romanticisme, sinó per parlar del present”. I posa com a exemple el projecte Vega de la cantant menorquina Anna Ferrer i Paula Grande, que a partir del cançoner popular del Càntut reivindiquen el paper de la dona. Fosas constata un interès creixent dels joves artistes envers la tradició: “Aquest interès de les noves generacions per les arts d’arrel s’emmarca en la idea del retorn a la terra, als valors de sostenibilitat i de proximitat, a la recuperació de la memòria per fer-ne una lectura actual”.
 

A diferència del nostre país, on temps enrere s’associava cultura tradicional amb romanalla antropològica, a Portugal i sobretot Galícia, països convidats a la Fira d’enguany, “les arts d’arrel tradicional s’han mantingut sempre ben vives, gràcies probablement al caràcter més rural de la població, cosa que no ha impedit, sinó al contrari, que des fa temps s’hagi produït una fusió molt interessant entre la música popular i la música urbana”. El fenomen The Tyets, amb la cançó Coti x Coti, segons Fosas, en seria l’equivalent català, per la seva combinació d’estils urbans, com el trap i el reggaeton, i la sardana.
La gran majoria de la vuitantena d’espectacles que es presentaran al llarg de la Fira tenen caràcter d’estrena, amb l’al·licient afegit que en cada edició participen grups més joves i amb propostes més diverses, com la de Núria Andorrà, percussionista i compositora que revisitarà les cançons de pandero a través de les noves tecnologies i en diàleg amb la intel·ligència artificial. Justament aquest treball, gestat en col·laboració de la Marfà (Centre de Creació Musical de Girona), forma part del conjunt de produccions i coproduccions realitzades per la Fira. És amb aquesta finalitat que, en el marc de la Fundació Fira Mediterrània, fa tres anys va ser creat l’Obrador d’Arrel, un programa de suport als artistes, amb la complicitat d’altres ens com el Mercat de les Flors, el Festival Grec, Tradicionàrius...

Aquesta fira, que va néixer fa 26 anys com un esdeveniment d’importació, amb el temps s’ha anat fent seva la ciutat i a l’inrevés, gràcies al teixit de complicitats amb entitats i institucions manresanes i bagenques, que ha permès estrènyer llaços de col·laboració amb continuïtat durant la resta de l’any. És el cas del Kursaal, com a residència d’artistes, i del projecte Correllum, una creació conjunta de Bàcum. una productora d’espectacles de dansa, música i multimèdia, i Xàldiga Taller de Festes.

Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya  
Amb dinou d’anys de trajectòria a coll, el festival Clam s’ha convertit en un dels principals aparadors europeus del cinema de temàtica social. En bona mesura, això ha estat possible gràcies a l’equip que dirigeix el dramaturg, crític i cineasta Esteve Soler: “Quan arribo al festival, l’any passat, em trobo amb dos canvis en procés: el canvi de denominació, que implica un posicionament determinat, i l’aposta pel Bages Centre, que ens garanteix més visibilitat, més accessibilitat i una qualitat de projecció excel·lent”. Per a Soler, la internacionalitat del festival només s’aconsegueix generant dinàmiques amb altres festivals, certàmens i organitzacions internacionals, la qual cosa comporta estar al dia de les programacions cinematogràfiques dels principals festivals, bo i establint contacte directament i personalment amb els convidats i les distribuïdores. Pel que fa a la dimensió social del festival, Soler remarca que “cada pel·lícula ha de reflectir els problemes de la nostra societat, tant en l’àmbit de ciutat com de comarca i de país, i trobar quines entitats poden explicar-ho millor”. En aquest sentit, cada projecció és precedida d’una breu presentació a càrrec d’alguna de la quarantena d’entitats socials que hi ha a Manresa. L’extècnic de l’Àrea Social de l’Ajuntament de Manresa, Enric Roca, és qui s’ocupa de gestionar l’organització d’aquestes presentacions.
Per a la direcció del festival, l’objectiu clau és contribuir a repensar un món millor: “Hi ha festivals de cinema social que no estimulen a pensar, sinó que més aviat anul·len la capacitat crítica dels espectadors, i en comptes de creure en ells com a ciutadans i constructors d’una ciutat més justa, els donen la tesi feta. A nosaltres ens agrada la idea de convertir-nos en un enorme aparador del millor cinema social de l’any que, de cop i volta, sorprengui la gent i la convidi a reflexionar sobre la complexitat de la nostra realitat social”. D’altra banda, s’escau que mai com ara no s’havia fet tant cinema de preocupació social: “En part, això té a veure amb el sistema de subvencions, que afavoreix aquest tipus de produccions, sobretot si parlem de cinema d’autor. I també amb el fet que vivim en una societat molt tensionada socialment i això es reflecteix en l’interès de les productores i en la qualitat dels resultats”. Una prova d’això són alguns dels films que es projectaran al Clam i que han estat premiats recentment: Anatomie d’une chute (Palma d’Or al Festival de Canes), on s’aborda una situació de gènere; On the Adamant (Os d’Or de la Berlinale), a l’entorn de les malalties mentals, i Evil does not exist (Lleó de Plata de Venècia), de temàtica ecologista.  

Per al Clam, tant important és el cinema més actual com el llegat cinematogràfic, d’aquí que, com cada any, s’habiliti un espai per al cinema clàssic, “amb el propòsit de fer descobrir a la gent les joies de la història del cinema”. Si bé el festival s’adreça a tot tipus de públic, Soler insisteix en la necessitat d’interessar els joves pel cinema a través de projeccions matinals adreçades a l’alumnat de primària i secundària, que es duen a terme simultàniament a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós. És de preveure que, enguany, l’assistència superi els 1.500 estudiants, alguns dels quals, explica Soler, fins i tot col·laboren com a voluntaris.
En l’apartat de suports i complicitats, Soler destaca la implicació de les regidories d’Afers Socials i de Medi Ambient, i la visibilitat que Filmin els ofereix a través de la seva plataforma: “El cinema que ells estimen és molt semblant al que nosaltres estimem”. I conclou: “El meu objectiu com a creador i ara com a programador és que la gent no surti de la sala preguntant-se on anirà a sopar, sinó pensant i reflexionant sobre allò que acaba de veure”.

Tocats de Lletra
Aquest festival literari va néixer fa disset anys amb l’objectiu de promoure la difusió de la poesia. La tècnica de Cultura de l’Ajuntament, Yolanda Esteve, n’ha estat la impulsora i la coordinadora des de la primera edició. De l’edició d’enguany, dedicada preferentment a la poesia musicada, Esteve subratlla la preeminència de veus femenines, coincidint amb el fet que cada vegada hi ha més dones poetes, i una presència important de poetes valencians i mallorquins, en un gest de suport a la situació de repressió de la llengua i la cultura a les Illes i el País Valencià. Un suport que, un any més, també es fa extensiu a la producció literària en les altres llengües minoritàries de l’estat. És prevista la participació de la poeta basca Mari Luz Esteban i el poeta gallec Claudio Rodríguez Fer.
 

No hi faltaran, com és habitual, els homenatges d’aniversari (des del Rector de Vallfogona a Josep Vallverdú) i la celebració de la Nit Estellés, en què assistirà el poeta i flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Josep Piera, que serà entrevistat per la poeta Àngels Gregori. Diversos joves poetes i rapsodes duran la poesia a les aules de secundària i, com a novetat, també a les escoles de primària. La voluntat dels organitzadors del festival és, segons Esteve, “fer arribar la poesia a tots els públics, a través de tots els espais (també a través del web del festival) i amb la vocació d’esdevenir un festival de referència, sense renunciar a l’essència ciutadana”. Una essència compartida per les tres branques d’aquest pi arrelat en la cultura, l’art i la creació.        



Participació