Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.
per Clàudia Costa, Jordi Estrada, Martina Guixà, Alba Pararols i Jaume Puig
El creixement de llars amb mascota, especialment gossos, s’està multiplicant en els últims anys i, per fi, moltes persones han entès que, abans de comprar-ne un amb pedigrí, potser és millor adoptar-ne algun —encara que sigui petaner— que pot proporcionar les mateixes o encara més satisfaccions. Però ser propietari d’un quisso, especialment en àmbits urbans, implica unes responsabilitats que no tothom coneix o està disposat a assumir.
L’edifici es troba en el número 2 de la Muralla de Sant Francesc, davant de la plaça de Valldaura. Aquesta zona es va urbanitzar al llarg del darrer terç del segle XIX amb edificis d’habitatges i petits negocis, funcionals i sense gaires elements decoratius, que contrasten amb aquesta casa de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa de 1910 (o 1901 segons el cadastre). És una obra una mica atípica d’Oms, perquè està resolta en un llenguatge neoclàssic premodernista, a diferència de la seva obra posterior.
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Prop de Manresa i amb el teló de fons del Collbaix i de Montserrat hi ha la vinya de picapoll del Quim Fargas. Gràcies a la seva experiència i a una filosofia de respecte a la terra i al cep, el 2021 va poder embotellar 2.000 ampolles del seu primer varietal de picapoll.
per Josep M. Mata-Perelló, Ferran Climent Costa i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Els relleus de Querat, sobre els quals s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Queralt, es troben al terme municipal de Berga, molt proper a l’antic terme d’Espinalbet (actualment de Castellar del Riu).
En el reportatge que vam publicar en aquesta revista l’abril del 2020, parlàvem de l’existència del mot "esquilet", forma no recollida al diccionari normatiu, equivalent a esquilador, que Carles Riera, lingüista i sacerdot moianès havia inclòs en el seu treball "Caracterització de l’idiolecte d’un parlant de Moià". Efectivament, el nom del carrer dels Esquilets, oficialment Sant Joan Baptista de la Salle, és testimoni de l’espai que hi havia hagut per esquilar el bestiar.
Menjar fruita aporta molts beneficis per a la salut, tal com hem comentat al "Saps què menges?" en diverses ocasions. Avui parlem de les opcions de fruita en conserva que es venen en almívar. Revisem els ingredients presents a l'etiqueta del producte en qüestió:
La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat de propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. La 26a edició de la Fira Mediterrània es celebrarà a Manresa del 5 al 8 d'octubre.
Segons els responsables de la Biblioteca Nacional de España, es tractaria d’una fotografia d’uns 38 per 33 centímetres, amb la tècnica de paper albúmina sobre cartolina, feta segons sembla, el 1860 i signada per Charles Clifford, ja sigui perquè n’és l’autor o perquè la va comprar.
A Castellnou de Bages, entre Súria i Balsareny, a començaments del segle passat l’empresari barceloní Manuel Saladrigas va fer realitat el seu somni: convertir l’antic mas de La Vila en un santuari wagnerià.
Ara que ve la tardor i la gent comença a anar amunt i avall pel territori, és interessant tenir presents dues eines que ens acosten al turisme paisatgístic.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Es diu que els enginyers el que fem es solucionar problemes. Arreu. A la indústria, al comerç, a la construcció, a l’hostaleria, als transports, a les activitats sanitàries, als serveis auxiliars o a l’administració. El problema de l'alta sinistralitat el podem solucionar implantant la norma ISO 45001, que equival a la ISO 9001 de gestió de la qualitat o a la ISO 14001 de respecte del Medi Ambient.
Albert Soriguera Serra és secretari de Justícia, ara lletrat, del Jutjat Social de Manresa durant 52 anys, s’acaba de jubilar, però continua preocupat per l’estat actual dels jutjats, sobretot el Social, per la manca de personal i pels continus canvis de titularitat de la plaça de jutge. Les seves passions han estat la professió de lletrat, el bàsquet, el futbol i la música. Aficionat al jazz, és un fan d’Andrea Motis que segueix quan pot, en directe. Li encanta Pink Floyd. És soci del Barça i seguidor del Bàsquet Manresa.
Joan Pera (Mataró, 1948) troba a Manresa un públic fidel, que no vol perdre-se’n pas cap convocatòria. El Galliner el va començar a programar l’agost de 1997, malgrat la fama de teatre comercial, un punt adotzenat als ulls dels crítics, però veritablement festiu i proper. Perquè el fet és que surt Joan Pera a l’escenari i ja hi ha qui riu només de veure’l caminar!
15/09/2023
Imatge del Festival Itinera, impulsat per l’Associació de Micropobles de Catalunya i Active, al micropoble Avellanes-Santa Linya (Lleida). | Foto: Arnau Pascual / Departament de Cultura.
Alguns manresans residents a Madrid, amb acompanyants, a la Puerta del Sol, vora la popular escultura de l’Oso y el Madroño, que simbolitza la ciutat, el diumenge 21 de maig. | Ramon Fontdevila
Tots tenim un conegut que ha migrat: perquè els negocis li han anat bé, perquè està ampliant estudis, perquè ha volgut cercar nous horitzons o perquè Manresa se li ha fet petita. Moltes vegades la destinació és Barcelona o s’enfila nord enllà. Fins i tot pot prendre una dimensió intercontinental. Però sovint oblidem que Madrid també pot ser una destinació alternativa. Una ciutat que ha atret alguns dels nostres veïns fins al punt que alguns han decidit quedar-s’hi.
El dimecres 6 de setembre al Centre cultural del Casino hi va haver la presentació d’El Pou de la gallina núm. 400 amb un diàleg entre Josep Oliveras i Josep Ramon Mora per tal de parlar sobre els canvis viscuts a la ciutat els darrers trenta-sis anys, d’ençà que va aparèixer el primer Pou. Revisar els encerts i desencerts així com els reptes de la ciutat i les expectatives de futur. La conversa va aconseguir omplir la sala d’actes amb un públic divers i, també, amb una nodrida representació política.
Arribar a la publicació de 400 edicions al llarg de 36 anys i mig és motiu d’orgull. L’empresa mensual no és gens fàcil si tenim en compte que l’engranatge que fa possible l’edició del Pou no és professional, no té afany de lucre i persisteix en l’esperit fundacional de ser «una veu independent a Manresa».
El passat 6 de setembre es va fer una taula rodona especial, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, amb un diàleg entre el geògraf Josep Oliveras Samitier i l’exregidor i activista social Josep Ramon Mora Villamate sobre els canvis viscuts per la ciutat, els encerts i desencerts, i els reptes i expectatives de futur.
A Manresa hi ha molts edificis d’estil neoclàssic de postguerra, construïts entre els anys quaranta i cinquanta del segle XX, que han estat poc valorats tot i que han resistit el pas del temps. Es reparteixen entre el centre i la zona del Passeig i rodalies, com aquest del carrer de Jacint Verdaguer fet el 1953, que ha augmentat la presència amb l’enderroc recent dels edificis de la Bonavista. En aquesta zona hi havia moltes indústries, però el desplaçament del centre cap a la part alta del Passeig va propiciar als anys cinquanta la construcció d’edificis d’habitatges burgesos com aquest.
Quan alguna part del cuir cabellut, que comença just damunt del nas i abasta tot el crani, es lesiona per un traumatisme obtús, es forma un hematoma. A Manresa, d’això se’n sol dir una "búrnia".
17/08/2023
Assaig de l'Esclat Gospel Singers. | Francesc Rubí
A Manresa i el seu entorn hi ha una bona colla de formacions diverses i amb un repertori ampli. Hi ha cantaires joves, amb una formació musical sòlida, i també gent d’altres edats, amb ganes de passar-ho bé, socialitzar-se i desconnectar dels problemes del dia a dia.
