Jo, que passo dels setanta
i que tinc clara la ment,
per primer cop a la vida
he sentit, al Parlament
de l’Estat, parlar en la llengua
que parla la meva gent.
Sí, és cert, ves qui ho diria!
i estic la mar de content
de veure baixar del burro
qui dictava el reglament.
Ara que amb els vots del poble
tenim a ratlla en Feijóo
hi ha mots com amnistia
que guanyen predicació.
¿Com pot ser que la consulta
d’autodeterminació,
que finalment va dur a terme
un govern i el bo i millor
de la gent que amb bon criteri
vam votar que sí o que no,
es consideri delicte
i es dugui gent a presó?
I ara que aquest greu problema
sembla que té solució
¿per què no callen els bisbes,
vull dir els de l’altre cantó
de l’Ebre, que pontifiquen
amb el ‘ni oblit ni perdó’.
Que no troben prou catòlica
la reconciliació?
‘Con la Iglesia hemos topado!’
Ves, que trist, Déu meu, Senyor,
quina gran contradicció!
A Manresa un grup de joves
s’han tirat taules pel cap;
un fet que tothom reprova
i alguns han manipulat
convocant-nos a una ‘mani’
com si fos un atemptat,
i exigint més policia
de control, a la ciutat.
El que cal és que hom entomi
la responsabilitat
i que pagui qui l’ha feta
reparant els plats trencats,
però també cal tenir en compte
com tenim la societat
quan cadascú va a la seva
ignorant qui té al costat.
Perquè hi hagi convivència,
respecte i diversitat
cal ajudar a qui convingui,
sigui o no del veïnat,
a sortir de la pobresa
i oferir oportunitats
a qui en té necessitat.
