LÈXIC A LA MANRESANA

Esquilet

​En el reportatge que vam publicar en aquesta revista l’abril del 2020, parlàvem de l’existència del mot "esquilet", forma no recollida al diccionari normatiu, equivalent a esquilador, que Carles Riera, lingüista i sacerdot moianès havia inclòs en el seu treball "Caracterització de l’idiolecte d’un parlant de Moià". Efectivament, el nom del carrer dels Esquilets, oficialment Sant Joan Baptista de la Salle, és testimoni de l’espai que hi havia hagut per esquilar el bestiar.

per Jaume Puig, 26 de setembre de 2023 a les 11:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Segons explicava l’historiador Francesc Comas en un ple municipal l’any 2015, el nom prové de la pràctica d'esquilar animals que es va portar a terme en aquest carrer, fins a finals del segle XIX. El carrer, com l'actual tram superior, es va passar a dir dels Infants i amb el franquisme aquest nom es va castellanitzar fins que el 1950 l'Ajuntament aprova anomenar-lo San Juan Bautista de la Salle, en reconeixement a l'orde que portava 40 anys a Manresa en el món de l'educació. Amb tot, Comas recordava que la nomenclatura popular dels Esquilets té més de 170 anys d'antiguitat.

 
Tot i que el gran Diccionari Català-Valencià-Balear només recull el mot amb els significats de: «escairador o aprenent de l’ofici de taper» o bé «el noi que recull i arregla les tires de les màquines de fer discos de suro posant-les en les fustes» i també «noi molt viu, deixondit, mal d’enganyar», que situa a l’Empordà, és evident que el mot era ben viu a Manresa com a sinònim d’esquilador. I de fet a la comarca hi ha també el record de persones anomenades esquilets, pel seu ofici de xolladors d’ovelles.

Podeu fer arribar les vostres aportacions al nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta #bagesisme.



Participació