Deixalleria urbana
Fa una quants mesos, l’Ajuntament va escollir aquest mateix indret que retratem –gentilesa de la foto d’un veí– com un punt per fer veure a la ciutadania que electrodomèstics com una nevera no es poden deixar abandonats al bell mig del carrer. Van decidir retolar un refrigerador vell amb un missatge apel·lant al civisme i al foment de l’ús del servei de recollida d’andròmines i la deixalleria davant l’aparició incontrolada de residus d’aquest tipus a les voreres de la ciutat. Doncs bé, aquella
performance, lluny de ser efectiva, ha acabat generant l’efecte contrari i, en el moment de captar la imatge, en ple carrer de Puigterrà de Dalt, no n’hi havia una, sinó dues, de neveres.
Descompte scrabble
La imatge correspon a l’establiment Clarel –abans Schlecker– del carrer de Sobrerroca, gairebé davant per davant de la redacció de la revista. De vegades, algunes promocions són difícils d’entendre perquè no acaba copsar bé el descompte que s’aplica. En el cas que ens ocupa, com es pot apreciar a la imatge, el que va costar és d’anunciar-la, la promoció. La idea d’imprimir lletres individuals, cadascuna en un full, d’entrada, no sembla dolenta. Ara bé, què passa quan s’ha de girar cada unitat i enganxar-la de cara enfora perquè es vegi a través del vidre? Doncs que s’acaba jugant a l’scrabble i irromp la maleïda lletra trabucada.
Rètol en catanyol
Continuo amb temes de lletres per presentar-vos un rètol en catanyol col·locat, adjunt a un senyal de prohibició d’aparcament, al carrer Vilanova i la combinació entre català i castellà és digne d’una mala partida a l’scrabble. Hem d’entendre, a més, que el primer
di. es deu referir a dilluns si estem parlant dels dies laborables? Me l’ha fet arribar una subscriptora encuriosida. Podeu jutjar-ho vosaltres mateixos.
El record manresà de Montserrat Abelló
La poeta i traductora Montserrat Abelló té un mal record de Manresa, precisament, per un afer lingüístic. Ho recordava a la revista
Sàpiens del mes de juliol. El 2008, va rebre el Premi Nacional de Cultura al teatre Kursaal i rememorava que, durant els prolegòmens, l’encarregada del protocol va demanar si hi havia algú que no entengués el català. Com que una persona va alçar la mà, va continuar en castellà. L’escriptora va estar a punt de dir que ella no entenia el castellà, explicava a la capçalera de divulgació històrica.
Fan el que els agrada i escriuen com volen
I acabo el repàs a l’ús dramàtic de la llengua amb la fotografia que ens fa arribar un lector. També és d’un rètol, en aquest cas de grans dimensions, instal·lat a la carretera del Pont de Vilomara, on destaca un error amb l’ús del relatiu en la combinació «el que». El que (allò que) no és interrogatiu. Va sense accent. És un error fàcil de fer. Caldria esperar, però, que una empresa de certes dimensions fes revisar les comunicacions abans d’estampar-les
El misteriós Joan C.
La Vanguardia publicava aquest mes d’agost un article de Sergi Pàmies sobre la cantant Madonna, en què explicava les aventures de la mili amb un misteriós Joan C, «propietari d’una botiga de discos de Manresa, futur polític, cantant de caramelles...» Pàmies donava poques senyes, però les suficients per entendre que el company de reclutament amb qui ens consta que sempre ha mantingut una gran amistat és l’exregidor i antic propietari de Born 12, Joan Calmet.
Un Boc aprenent
Aquest any, la
Mostra del Correfoc de
Manresa va tenir dos Bocs a la plaça, una escena inèdita que no s'havia donat mai en els 40 anys d'història. El relleu, després de 30 anys, del
Boc de sempre per un nou Boc va comportar que Boc vell i Boc jove coincidissin a plaça gairebé durant tot l'espectacle. Però l’anècdota va ser que el Boc nou duia al darrere, discretament penjada, una ‘L’ d’aprenent.
