INDRETS

Biarritz (el gorg de la Casa Nova)

Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.

per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central), 18 d'octubre de 2023 a les 10:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A mitjans del segle XX era molt popular el gorg de la Casa Nova, un indret de la riera de Guardiola molt agradable per banyar-se i passar les hores més caloroses de l’estiu. A més, s’hi podia fer el vermut, dinar o berenar, ja que hi va haver un berenador, que duia el nom de Biarritz, una estació balneària del País Basc francès molt concorreguda des de mitjans del segle XIX. El nom es va popularitzar tant que consta a la cartografia oficial, al costat del seu nom tradicional. La roca que caracteritza aquest indret és un gruixut estrat de gres o pedra sorrenca amb nivells de microconglomerats on són ben visibles els petits còdols, es tracta d’una roca dura i resistent a l’erosió. La riera travessa aquest nivell de pedra dura i entra en roques més toves on ha excavat el gran gorg que va donar fama a l’indret; aigües avall s’observen més estrats de pedra sorrenca més prims on es formen saltants i gorgs més petits, que devien ser aprofitats per les criatures i la gent que no sabia nadar. Les roques de la zona són sedimentàries d’origen marí, formades a partir de sediments sorrencs i argilosos dipositats en un fons poc profund i proper a la costa cap a finals del període Eocè, ara fa probablement a l’entorn de 37 milions d’anys. En aquella època la nostra geografia era molt diferent a l’actual, ja que la Catalunya Central i la Depressió de l’Ebre estaven en un braç de mar obert a l’Atlàntic, i l’indret era prop de la costa, que era al sud, on anava creixent un gran ventall al·luvial o delta pedregós que ara veiem com la muntanya de Montserrat.

Val la pena observar les formes d’erosió de la roca dura, on l’aigua es canalitza en un rec sinuós, i hi ha diverses cassoletes d’erosió, una mena de marmites on durant les crescudes es forma un rabeig que remou els còdols que hi poden haver a dins, com en una coctelera en què es van desgastant les parets. A la mateixa pedra s’observen uns curiosos forats rodons d’origen clarament humà  que se suposa que són antics encaixos de troncs que devien formar part d’una estructura de fusta, potser una palanca. A la riba esquerra de la riera hi ha una gran esplanada i les restes d’escales, jardineres, llargs bancs per seure, barbacoes... testimoni de la popularitat d’aquest indret fins els anys setanta. Ara està tot en ruïnes, però no es veu vandalitzat. A la vora del gorg, en situació elevada, hi ha les restes del que va ser un trampolí que malgrat ser de formigó es veu molt malmès per les riuades. Actualment Biarritz és un racó solitari i tranquil, i la natura ho agraeix. El gorg de la Casa Nova és un dels indrets més interessants de l’Anella Verda de Manresa.


 Nom del paratge: Gorg de la Casa Nova o Biarritz.
Situació geogràfica: A la riera de Guardiola, afluent del Cardener, prop de la masia de la Casa Nova. S’hi va des del Polígon industrial de Salelles, al carrer Narcís Monturiol.
Procedència del nom: El nom tradicional fa referència a la casa de pagès més propera. El de Biarritz correspon al berenador que hi havia hagut.
Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre.

Importància geològica: L’aflorament de gresos a la llera i les ribes de la riera permet observar còmodament la roca, que aquí es presenta neta i polida.
Materials geològics: Gresos, microconglomerats i lutites d’origen marí inclosos en l’anomenada Formació Tossa.
Edat de la formació: La sorra, petits còdols i argiles que van originar les roques d’aquest indret es va dipositar aquí a finals del període Eocè, probablement fa a l’entorn de 37 Ma. 

 

 
Arxivat a:
Paisatge, INDRETS



Participació