Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’última nit de la Festa Major de Manresa és un dia especial per a alguns manresans i manresanes –els que anhelen la nit del foc i dels balls o els que l’esperen perquè significa que l’endemà ja podran dormir amb les finestres obertes sense sorolls i no tant per altres, els que no en tenen mai prou de festa i els que l’endemà tornen a treballar després de les vacances. Però també hi ha qui desitja la nit de cloenda a la plaça Major no pels incentius que a la gent estàndard ens poden venir al cap, sinó per l’afany de superació personal.
El nom de l’exemplar de torn és Camil Suades i el vaig conèixer a la seva arena: al ball del correfoc. Sí, sí en alguna ocasió allà has notat el contacte de carn molla obrint-se call o t’ha caigut una samarreta suada a la cara o a dins de la cervesa, hi ha molts números que el Camil en sigui l’artífex. Ell és el màxim anotador històric de roba estripada als cables penjats per sostenir la pirotècnia. Un rècord que no consta enlloc, però que ningú li rebatrà. Tal i com m’explica ell mateix, sempre intenta trobar la roba en descomposició al terra. Si veu un llançador inexpert errar el tir, el triplista manresà anirà a recollir la peça i intentar anotar el seu tir lliure. Si no hi ha material al terra, no li queda altra que arrencar la roba de gent innocent. «Cada any acabo a comissaria i, no t’ho creuràs, encara és hora que l’alcalde em rebi a l’Ajuntament amb tots els honors. Un sense sentit!», declara indignat. El fotut és que van passant les hores i a vegades no queda ni un drap a la plaça, els grupets ja el tenen controlat i no el deixen ni apropar-se. Aleshores no li queda altra que jugar les seves cartes i és quan el seu cognom pren força. Sí, el Suades es presenta a la plaça com si hagués entrat a un correfoc a l’Antàrtida, abrigat com una ceba. Així, comença a treure’s roba suada i a intentar estendre-la a mode de projectil contra el cablejat. Però tota ceba té una última capa, i quan aquesta arriba, les rialles dels espectadors curiosos es converteixen en crits d’esglai, perquè per més borratxo que vagis saps que si portes roba pot venir per tu amb tota la carn pengim-penjam.
