Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molts dels que fem la revista
amb l’article mensual,
la crònica, l’entrevista
o l’obra d’art visual,
fa molts anys que piquem pedra,
amb la gaita o amb el timbal,
tan bé com sabem i amb ganes,
perquè arribi puntal
El Pou, al quiosc i a casa,
com la cosa més normal.
Més en picarem encara,
si els lectors no ens feu el salt
i accepteu amb benvolença
que us arribin al portal
els nous Pous de la gallina
de manera habitual,
cada mes, i amb complaença
els llegiu com un regal,
ni que sigui a la comuna
fent esforços, tant se val.
Si tenim salut i eines
fer la feina és el que cal
i persones que l’entomin
de bon grat i amb el cap alt
per aconseguir la meta,
el miracle mensual.
Trenta-sis anys fa que rutlla,
a Manresa capital,
aquesta aguda revista
en què ningú hi guanya un ral,
però sí que ens surten els números:
quatre-cents són en total.
Celebrem-ho doncs, compares
i el públic en general,
fent-ne gala, com pertoca,
de manera triomfal
amb la foto de portada
on sortim el personal
que al llarg de la seva història
i del moment actual
som o érem gallinaires,
al peu del nostre local,
del carrer de Sobrerroca,
ocupant tot el vial,
prop del pou on hem caigut
i ningú no s’ha fet mal.
PER MOLTS ANYS! I bon setembre.
Bona festa nacional.
I que puguem veure un dia
sense brida ni ronsal
el país que volem lliure.
Via fora! No al dogal
de l’Espanya que ens escanya,
i que fa córrer el perpal
de manera visceral
quan posem urnes i tal.
Déu ens guardi d’aquell mal.
