Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha tres categories: d'interès local i comarcal, singulars i monumentals. Les tres categories consideren els arbres i arbredes com a patrimoni. Sobretot en el cas de les arbredes i arbres monumentals la normativa ho diu clarament: «El valor monumental, històric o científic que tenen determinats exemplars d'espècies arbòries fa que formin part del patrimoni cultural de Catalunya, i que sigui d'interès públic la seva conservació i protecció».
Però què és un arbre monumental? Es consideren arbres monumentals els exemplars que per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció. Perquè un arbre es consideri monumental, l’administració ha de fer una declaració seguint uns criteris: mida, edat, interès històric i interès científic determinat per la raresa a Catalunya, pel límit de l'àrea de distribució, espècies i raresa a la comarca. Aquests criteris són avaluats per especialistes en botànica.
Aproximadament, tenim uns 270 arbres monumentals repartits per tot Catalunya, un
bosc d’arbres amb molta diversitat. S’inclouen en el catàleg fer per la Generalitat arbres que ja són morts, dels quals queda el tronc com a mostra o cap mena de resta, i també els que estan malalts, una trentena. La majoria però són ben vius i sans. En concret, al Bages en tenim cinc: l’Alzina del Mas Pujol a Artés, el Pi del Rèvol o Pi del Palà de Coma a Cardona (és mort, en queden restes), l’Alzina del Mas Querol a Fonollosa, el Plàtan d’en Gibert a Monistrol de Montserrat i el Lledoner de l’estació de Rajadell (també és mort).
Alguns d’aquest arbres, quan els veus, trobes que són monumentals segurament per la seva grandària atípica, és el primer que ens impacta, altres diries que no en són, tenen altres valors: històric, cultural, ecològic, científic...En el cas de les dues alzines monumentals del Bages, tenen un valor per les seves dimensions i per les trobades culturals que s’hi despleguen. I en el cas del plàtan de Monistrol per la seva edat, grandària i història. Tanmateix, la línia divisòria que separa els arbres que són monumentals dels que són d’interès local o comarcal és molt borrosa. Segurament deu haver-hi molts exemplars locals o comarcals que es podrien incloure com a monumentals i també n’hi deu haver molts per afegir com a nous o desconeguts.
